Arxiu de la categoria: Tota la vida és cinema

Aprofitar una illa que sabem acabarà engolida per les mateixes aigües que un dia la van crear. Aprofitar-la per muntar una senzilla cabana de fusta, per conrear un dacsar durant el bon temps. La pel·lícula Corn island ens conta la història d’aqueixa … Continua llegint →

Fa setmanes una pel·lícula ens plantejava el descobriment d’un intercanvi de nadons entre dues famílies de classes socials clarament diferenciades a l’Orient llunyà. Aquesta proposta planteja el mateix entre una família israeliana jueva i una de palestina musulmana. La genètica … Continua llegint →

La nuesa amb que se’ns presenta aquesta història d’amor, també, per un moment m’ha allunyat del soroll de fons del panxacontentisme monàrquic de les darreres jornades, tan fals i tan estúpid. La càmera s’acosta a una realitat que evidencia la duresa … Continua llegint →

La recomana en Gorina al setmanari El Temps, m’he acostat al petit cinema per gaudir de la proposta. Aquesta parla d’amor, de coincidències, de perseverança, de la solitud, de la necessitat de reconeixement de l’altre, del donar-se amb actes quotidians, de pèrdues, … Continua llegint →

Jerry Lee Lewis protagonitza aquesta pel·lícula que no va gens malament de veure en temps de retallades al sector sanitari i de necessitat de fortes dosis de sentit de l’humor per sobreviure cada dia. Som a una clínica de pagament, … Continua llegint →

En una mateixa setmana he viatjat per mig món, de manera literària i cinematogràfica, haig de puntualitzar. Ahir mateix vaig passar una estona a Lisboa. Un llibre és el bitllet per al descobriment d’una història ambientada en la dictadura de … Continua llegint →

La primera paraula que em ve per acostar-me a la pel·lícula és «animalitat»: l’animalitat dels humans. La lluita per la supervivència d’un llogaret aïllat i muntanyenc s’ens ofereix en tota la seva cruesa en el film. El ritme de les … Continua llegint →

El cafè, de principi a fi, és un dels protagonistes d’aquesta història que se’ns ofereix en blanc i negre, igual com una metàfora que suggereix el que necessitem, el que no tenim  i ens fa falta, com la substància que … Continua llegint →

La música és una de les meravelles de la vida. El seu protagonisme en aquesta proposta cinematogràfica ve donat per la connexió que estableix entre els éssers humans, vius i morts. Després de rebutjar els parlamentaris del PP que els … Continua llegint →

La narració em va captivar. Transcorre l’acció en una societat futura, però apunta moltes qüestions ben actuals, també universals. Així l’amor, la soledat, l’amistat, apareixen davant l’espectador com els grans temes. M’espanta allò de «viure en una realitat paral·lela, virtual», … Continua llegint →