Balanç d’existències. Joan Dolç. L’eixam

Aquesta proposta literària porta imatges i texts. És un llibre de fotografies, de fotografia també, però no només. Els texts se’ns presenten associats a cada imatge, establint-se una relació entre  ells, diàleg fecund on l’autor ens ofereix un pensament lúcid, ric, ple de matisos.

Durant les primeres pàgines, i a mesura que avançava en la meua lectura, tenia la sensació d’anar fent un viatge per la vida, tot començant per la infantesa, fins i tot abans. El tema de la mort és fa més present cap al final del llibre. Apareix la fotografia unida a la memòria dels humans, a les biografies particulars de tants i tants de nosaltres que esdevenim finalment anònims. Ho testimonien aquests rostres, els escenaris on són retratats.

La col·lecció fotogràfica més enllà del recull genera idees, reflexions, apunts, fina observació, tot proporcionant al lector l’accés a la mirada individual de l’autor i, alhora, l’oportunitat de dir-hi la seua.

Amb el pas del temps, amb la mirada d’uns altres ulls tot adquireix un nou significat, i els lligams entre imatge i espectador es mantenen i transformen estranyament. La fascinació que exerceix sobre nosaltres un rostre, un vestuari, un paisatge, un moviment, s’articula en paraules, en petits assajos per l’autor, que ha reunit bocins de passats anònims en encertada harmonia.



Aquesta entrada ha esta publicada en Lletra. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.