Arxiu de la categoria: Tota la vida és cinema

«Gravity» m’ha impressionat molt (quan ja creia no m’impressionava res els darrers dies) com a espectador per la potència de les imatges. A la butaca sembles, d’alguna manera, suspès a l’espai, en companyia dels dos protagonistes, darrere de les ulleres … Continua llegint →

L’ascens social, la baixada. La riquesa sense importar els mitjans, les aparences, la lluita per un estatus. La bona vida, la vida mediocre. La pel·lícula «Blue Jasmine» ens mostra aquest paisatge, ens proposa mirar-nos en aquest espill. La protagonista lluita, … Continua llegint →

Igual tornaríem al passat per fer o no fer allò o açò altre. Aquesta facultat ens acabaria tornant massa vegades enrere per desfer i fer, convertint tot plegat en un viatge de bojos. Davant aqueix abús de la rectificació la … Continua llegint →

Marcel, un venedor de cotxes que acaba essent només això: un venedor de cotxes. Cert que li costarà molt car, però és que no en sap fer una altra cosa, la feina s’acaba apoderant de la persona, potser resta encara … Continua llegint →

Què esperem d’una pel·lícula? Doncs depén de cadascú. Doncs depén de cadascú en cada moment. Si esperem entreteniment aquesta ens el proporcionarà. Probablement no trobarem a mancar ni els colors, ni la paraula. Tot sembla dit, tot sembla vist en … Continua llegint →

Entendre què ha passat o ens ha portat a l’actual crisi podrà segurament expressar-se en termes planers i intel·ligibles. Aquesta pel·lícula crec que ho intenta tant per la via tècnica com per la via apuntada i d’alguna manera ens permet … Continua llegint →

Un dissenyador viu a una moderna casa signada per l’arquitecte Le Corbusier; un veí, Víctor, comença a obrir un forat per agafar uns rajos de sol i topeta amb la vista de l’altre, vulnerant la seua intimitat i la de … Continua llegint →

Platja de l’Algarrobico, desfigurada per l’hotel agressor, per les carreteres. Els cinèfils es planyen de la desfeta del seu paisatge, del de Llorenç d’Aràbia. Els ecologistes de la desfiguració d’un  lloc únic. La humanitat perd. Fem un bany, escric aquestes … Continua llegint →

De vegades vas al cinema i et trobes bé amb la història i els personatges. La vida s’embolica i ens dóna moltes oportunitats per estimar. Els diners, la feina, ho compliquen tot. Aquesta pel·lícula va de tot aixó. A poc … Continua llegint →