Arxiu mensual: agost de 2006

Primeres frases no cèlebres

"Nyàs, coca" "Pim, pam, ceba" [@more@] Tweet

Comentaris tancats a Primeres frases no cèlebres

Plegats

Vindrà el temps de marxar i ho farem plegats. Anirem cap al sud, a la terra africana, portant en el record la llum d’aquest indret. No serà un viatge de vols estiuencs, no serà un viatge de cacera. Lliures ens … Continua llegint

Comentaris tancats a Plegats

Esclat romàntic

Faria bogeries per tu, faria el que fóra, emprendria el vol, migraria, deixaria el cau, cercaria enllà de les muntanyes que fiten el meu paisatge. Amb les ales tallaria els aires, tot desitjant abraçar-te i bastir un nou temps. [@more@] … Continua llegint

Comentaris tancats a Esclat romàntic

Davant el mar

Sense el mar no puc pensar l’estiu, el meu estiu. Aqueix temps gaudint de les ones, el soroll de l’aigua, la llum, el vent, l’arena. Retrobament amb els elements bàsics. Finestra oberta a la vida complexa, canviant.[@more@] Tweet

Comentaris tancats a Davant el mar

Torne al cau

Creia volar i fer un llarg viatge. Torne al cau i constate que el vol continua i que m’ha anat bé canviar els paisatges, les rutes, les dreceres, els companys de viatge. En arribar prenc consciència del retorn i de … Continua llegint

Comentaris tancats a Torne al cau

L’estàtua

Els agradava aplegar-se a la terrassa en pondre’s el sol durant les llargues veprades de maig i beure una cervesa. Els divendres tenien per costum vestir el cos de l’estàtua de la plaça amb alguna samarreta reivindicativa. Arribat el darrer … Continua llegint

Comentaris tancats a L’estàtua

Silencis

Ara també hi ha un silenci. Estrany, que s’amaga sota capes de soroll postís, d’aparences de cartró-pedra, rètols redemptors, llums encegadores. I també és un silenci que talla, que aprofundeix la ferida, que cerca l’os i l’òrgan vital. I que … Continua llegint

Comentaris tancats a Silencis

La visita (més descarats que una mona)

-Que majors i que bonics que estan! -Bo. No paren. En tot el dia no deixen ni un minut tranquil al personal. Saludeu a la tieta xiquets. -Quants anys té vosté? -Quina gràcia. Molts. Vora noranta maco. -Doncs no tardarà … Continua llegint

Comentaris tancats a La visita (més descarats que una mona)

Aterrar

A punt de tocar terra, sempre en l’aire. Sentint la seua escalfor, sabent-la pròxima. Mai deixar una petjada, com si les cametes no estiguessen fetes per caminar, només per agafar-se al niu, al fil, recollides en posició aerodinàmica. Viure esdevé … Continua llegint

Comentaris tancats a Aterrar

Parany

El risc sempre hi és. Entrebancs al preuat privilegi de la llibertat. Imperceptibles malgrat l’observació, les prevencions de l’experiència. No sé si tenim por als de la natura o als humans. Em jugue la vida a cada instant. Potser la … Continua llegint

Comentaris tancats a Parany