Arxiu mensual: desembre de 2013

El Centre d’Estudis de l’Horta Nord avui s’ha acostat a un indret d’una bellesa singular: la muntanya més alta de la comarca (240 metres)  que porta el nom d’aquesta entrada. El conjunt patrimonial que ens ofereix mereix ser destacat i … Continua llegint →

Sovint hem de posar música per no escoltar la música que d’altres han posat. Sovint hem de canviar d’habitació per no escoltar el que es diu a l’habitació del costat. Sovint escoltem una conversa que no ens interessa el més … Continua llegint →

M’emprenya molt veure només el nacionalisme dels altres com «el nacionalisme», igual com el terrorisme dels altres com «el terrorisme». Als evangelis es parla molt clar quan es diu allò de «no veure el camell a l’ull propi i veure … Continua llegint →

A a les 10 i mitja la locutora anuncia «Les barraques de Bonrepòs» d’Eduard López Chavarri. És el segon moviment «andante tranquilo» d’un concert per a piano i cordes de 1928. Aquestes coses passen, penses en el quadre dedicat a … Continua llegint →

No seria molt més «racional» un soterrar senzill, íntim, familiar? No seria millor dedicar els recursos destinats a l’acte a causes petites, per tractar de recompondre equilibris? Cal ara omplir-se la boca de discursos buits, frases solemnes, recordatoris estèrils a … Continua llegint →

Venia a festejar amb Pepica i portava un «comando», una d’aquelles gavardines de l’època. Alguns veïns, al principi, el van confondre amb un policia. Va córrer la veu i van extremar les precaucions. En arribar al «Filato», s’aturava el tramvia … Continua llegint →

Els desocupats fem alguna cosa. No tindrem nòmina, no tindrem cap, no cotitzarem a la seguretat social, no pagarem massa imposts. Però de segur que fem alguna cosa, com per exemple escriure aquestes ratlles. Vinc dient, com s’ha dit des … Continua llegint →

Torne del cinema i camine per una de les nostres grans avingudes. Hi ha gent seguda al carrer, pocs ciclistes, diria que cap, pel carril reservat a bicicletes. Ara em sembla recordar una parella molt jove amb els rostres encesos … Continua llegint →

Les llepolies les compràvem al quiosc de «Margarita» a tocar de l’escola, a casa la tia Lola, la Simeona, que era també l’estanc, o al quiosc del costat del vell ajuntament, que era el que venia la premsa diària. Crec … Continua llegint →