Arxiu mensual: setembre de 2006

Me vaig emocionar. La imatge era de finals dels setanta o primers dels vuitanta. Quanta il·lusió al rostre del concejal lliurant un trofeu a un jove esportista. Em vaig adonar que aquell somriure, que era el de molta gent esperançada … Continua llegint →

No som res. Arribe a casa, les portes són tancades, el carrer lliure de cotxes i me trobe amb una nota. Som al poblet del costat, s’ha mort el pare de… Com puc m’acoste el cementeri, expresse el meu condol … Continua llegint →

Lliurar-se a la migdiada, als braços del llit que ens acull durant les primeres hores de la vesprada. Tastar un bocinet de xocolata mantenint-lo a la boca fins desfer-se, desintegrar-se completament. Escoltar les notes nascudes del ventre del piano escampar-se … Continua llegint →

Ahir a mitja vesprada/tarda/tarde em vaig sorprendre en veure al veí de l’entresòl fregar el terra del rebedor del petit edifici on jo també hi visc. És que s’han queixat els veïns en va dir només veure’m. Beneït veïnat. Per … Continua llegint →

En un moment la vida dóna un cop inesperat. Totes les seguretats esdevenen record, la nova situació demana reconsiderar-ho tot. Canvia el paisatge, tens que canviar l’horari, deus de portar a terme una reorientació de la conducta, has de donar-li … Continua llegint →

Qui són aquestes males companyies de les que ens advertien els nostres majors? Quins territoris prohibits eren aquells que no podíem trepitjar? Què hi havia a l’altra banda del barranc que fitava per ponent el poble? Quins morts eren aquells … Continua llegint →

Tots diuen Gàtova, però jo dic Gopa. Tot té un mig i dos vores. Llebeig, m’alegre quan te veig. [@more@] Tweet

Explorar el passat, en concret un episodi del passat valencià (extensible a altres territoris de la Corona) com ara les Germanies, un enfrontament civil al segle XVI, esdevé imprescindible per entendre qui som (res de nou, atesa la tasca que … Continua llegint →

He llegit la premsa escrita, he fet el tradicional esmorzar familiar de dissabte i s’ha precipitat la conversa envers l’actualitat política. L’antiamericanisme d’alguns, responsabilitzant el capital. La indiferència d’altres, resultat d’una insuportable tempesta opinadora. La sorpresa indignada davant certes frases … Continua llegint →

Avui he escoltat una frase que m’ha fet pensar. Ahí va: Tots som asimètrics. Qui l’ha dita estava parlant de la diferent mida de les dues extremitats inferiors de l’ésser humà. Fins aquí tot normal. Ara, no estava en el … Continua llegint →