-
Entrades recents
Comentaris recents
Arxius
- juliol 2015
- juny 2015
- maig 2015
- març 2015
- febrer 2015
- gener 2015
- desembre 2014
- novembre 2014
- octubre 2014
- setembre 2014
- agost 2014
- juliol 2014
- juny 2014
- maig 2014
- abril 2014
- març 2014
- febrer 2014
- gener 2014
- desembre 2013
- novembre 2013
- octubre 2013
- setembre 2013
- agost 2013
- juliol 2013
- maig 2013
- abril 2013
- març 2013
- febrer 2013
- gener 2013
- desembre 2012
- novembre 2012
- octubre 2012
- setembre 2012
- agost 2012
- juny 2012
- maig 2012
- abril 2012
- març 2012
- febrer 2012
- gener 2012
- desembre 2011
- novembre 2011
- octubre 2011
- setembre 2011
- agost 2011
- juliol 2011
- juny 2011
- maig 2011
- abril 2011
- març 2011
- febrer 2011
- gener 2011
- desembre 2010
- maig 2010
- gener 2010
- novembre 2009
- octubre 2009
- maig 2009
- abril 2009
- febrer 2009
- gener 2009
- desembre 2008
- novembre 2008
- octubre 2008
- setembre 2008
- agost 2008
- juliol 2008
- juny 2008
- maig 2008
- abril 2008
- març 2008
- febrer 2008
- gener 2008
- novembre 2007
- octubre 2007
- setembre 2007
- agost 2007
- juliol 2007
- juny 2007
- maig 2007
- abril 2007
- març 2007
- febrer 2007
- gener 2007
- desembre 2006
- novembre 2006
- octubre 2006
- setembre 2006
- agost 2006
- juliol 2006
Categories
Meta
Arxiu mensual: desembre de 2011
Més Tirisiti
Torne a Tirisiti i no em puc resistir… el guapet vesteix aquesta temporada de «Forever Young». En Tirisiti diu que no va a missa perquè té feina, i diu que no treballa perquè és l’amo, com en Rajoy. A l’església … Continua llegint
Comentaris tancats a Més Tirisiti
Tirisiti
Més que per ésser Nadal vinc a veure al Tirisiti per ell mateix. Està indignat, sembla una mica esperançant amb l’Alcoià, però marxa com sempre amb el seu globus. L’espectacle porta tota la frescura de sempre i tots els conflictes … Continua llegint
Comentaris tancats a Tirisiti
La palmera dels Llorers
Vinc pel camí del cementeri i em trobe amb la palmera morta que tants anys et rebia alegre davant la casa dels Llorers, sota la que Vicent, Pep i Pilar tantes vegades em van saludar a mi i a tants … Continua llegint
Comentaris tancats a La palmera dels Llorers
Vespra de Nadal
El forn prepara dolços pel sopar de la nit més familiar. El quiosc ven premsa per a dos dies. El veïnat compra compulsivament. Es guarneixen tristos balcons per a un concurs mediocre. A les llars els pessebres recorden un naixement … Continua llegint
Comentaris tancats a Vespra de Nadal
Normes del 32
A Castelló commemoren les Normes del 32. Allà les normes tenen una plaça. Allà hi ha una rajoleta ceràmica recordant la signatura. L’acord és la nostra entrada en la unitat ortogràfica que permet avançar tots plegats per enfortir la llengua … Continua llegint
Comentaris tancats a Normes del 32
Vosté disculpe
No ho hauria pensat mai: que vendre impressos a una oficina de l’AEAT podria arribar a ser tan neguitós. Vosté disculpe si va entendre dels meus errors jo li’n feia responsable, vosté disculpe si la meua llengua pròpia, la co-oficial, … Continua llegint
Comentaris tancats a Vosté disculpe
Dilluns particular
Les primeres clarors, l’aire fresc, un vídeo sobre el llenguatge dels signes protagonitzat per xiquetes i xiquets encantadors, una telefonada comercial per vendre més fum. La cançó d’en Paco Muñoz musicant «Vora el barranc dels Algadins» que no deixa el … Continua llegint
Publicat dins de General
Comentaris tancats a Dilluns particular
Llegim en Pla
Llegim en Pla i decidim de menjar pasta. L’Alqueria Blanca acompanya el dinar. El mestre va dir f’ísicament, un plat de pasta fa el mateix efecte que sentir a l’hivern, a la cara, un raig de sol. Doncs això, mengem … Continua llegint
Publicat dins de General
Comentaris tancats a Llegim en Pla
Nadales i judicis
Descansa el judici als senyors Camps i Costa, despullats de rellotges de luxe, les corals assagen nadales, s’il·luminen els carrers durant aquestes nits fredes i incòmodes. Et diuen que el colesterol dolent continua malament i la cartellera Túria, sense accent, … Continua llegint
Comentaris tancats a Nadales i judicis
Arbres que es despullen
Divendres ventós i gris. Són els dies més curts, l’hivern es descobreix omplint de fulles els carrers i els jardins. Sembla apetir més que mai recloure’s i cercar l’escalfor d’una conca, deixant-se acaronar pel so vellutat dels instruments de corda. … Continua llegint
Comentaris tancats a Arbres que es despullen