PP+PSOE+C’s: el veritable tripartit?

Arribe a la conclusió el tripartit que es dibuixa, hora rere hora, triomfador, ple de contradiccions, constitucionalment arrelat, és el de populares, PSOEciudadanos.

Nítidament, la formació més jove apuntala les esquerdes de l’espanyolisme ranci a Andalusia, capitanejat per l’emprenyada senyora Díaz, reforça estructures de poder conservador malmeses al centre mesetari, reviscola l’anti-catalanisme cabrejat i ofrenador a les ribes de la mediterrània Comunidad Valenciana. Feliç paper el dels abanderats del color taronja: afegir formigó allà on el mur es desfà, embenar el cos que es dessagna. La banca guanya, juguen senyores i senyors.

La moderació socialista s’avé divinament amb la indefinició ciudadana. Es juguen amb cada paraula, cada moviment, cada gest, i ho saben, la supervivència d’un PSOE comunitari amb moltes dificultats de mobilitat, atesa la baixada de tensió del subjecte dels darrers temps. La mort psoera, fins la marginalitat, és, sembla, ¿qüestió de temps?

Pense, aquests dies açò ha estat un primer mos al pastís, ¿un primer avís? Fins i tot el corrupte PP veuria, també pel profit que pot treure, que ja treu a hores d’ara, amb bons ulls el maridatge entre el centrisme moderat d’en Puig i la indefinició punsetina: arregleu-ho.

Haver tret de l’armari a en Ciscar per encapçalar les negociacions amb Compromís, recordar n’Antoni Asunción  va festejar als Ciudadanos, clarifica les veritables intencions aigualoses del canvi del segon partit més votat a les darreres eleccions autonòmiques: torna el socialisme valencià, però el de finals dels noranta.

Va de nacions també, faltaria, la darrera revolta conservadora al País Valencià, el darrer, per ara, moviment de cua del drac irat. Precisament és l’argument nacional el que fa trontollar un PSOE, sense PV en caiguda lliure elecció rere elecció: Espanya, Madrid vull dir, espera la vostra ofrena.

L’emergència social potser acabarà d’esclatar-nos enmig dels repartiments de cadires, conformació d’institucions, moviments tàctics, declaracions polítiques, columnes de premsa, tertúlies de savis desfeinats, emportant-se per davant persones amb noms i cognoms.

Governa ja aqueix tripartit, es manifesta victoriós, disposat a mantenir un statu quo que va fer els seus càlculs fa temps. Hi ha algú a l’altra banda? Segurament el millor fos no fer-los costat, per no contaminar-se, per no participar en la cerimònia de la confusió.

Les alternatives, que hi són, es tracten de callar, marginar, minoritzar, amagar. Es dedicaran, es dediquen, en cos i ànima a invisibilitzar, a cobrir amb silenci qualsevol remor adversa.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.