Arxiu de la categoria: Alè poètic

Quan respire en silenci puc dir coses com aquestes

Juny

Recorde, vagament, alguns junys plujosos. Recorde les tempestes que refresquen de sobte un ambient que s’enfila cap a l’estiu. Recorde les primeres nits enganxant-se’m els llençols amb l’arribada sobtada de la calor. Juny porta les flors grogues i blaves encatifant … Continua llegint

Publicat dins de Alè poètic | Comentaris tancats a Juny

Precari

Temps d’incerteses, temps provisional, temps amb límits, fronteres fràgils que marquen els calendaris enganxats pertot.  La feblesa de tot plegat esdevé sospita, la confiança és un bé escàs i, malgrat tot, qualcuns/qualcunes encara estimen. En la derrota de cada dia … Continua llegint

Publicat dins de Alè poètic | Comentaris tancats a Precari

Em salven

Em salven una cervesa a un carrer ombrívol i un vers. Em salven un somriure i una rosa. Em salven una conversa tranquil·la i un bes. Em salven les brises suaus i el cant d’un ocellet. Em salven un arbre … Continua llegint

Publicat dins de Alè poètic | Etiquetat com a | Comentaris tancats a Em salven