Arxiu mensual: agost de 2007

Tinc que canviar: sobretot no he de deixar de voler canviar. Hi ha molt que fer: aleshores comencem ja mateix.Hi ha molt a dir: aleshores diguem-ho ja mateix.No puc canviar el món, però no estic disposat a que em canvie … Continua llegint →

Hores i més hores d'autobús. Cues per pujar, baixar, entrar, eixir. Estranys companys, desconeguts. Espais travessats per autopistes de tres carrils, barrats pels peatges del mercat. Aturades per canviar l'aigua, per pegar un mosset. Els viatges organitzats són viatges d'horaris … Continua llegint →

Tots els ports es diuen Helena. Joan Barril. Empúries.L'he llegit durant l'estiu, tot vorejant el Rhin. M'ha arribat el volum en edició de butxaca i me l'he estimat en els descansos entre les diferents etapes d'unes jornades de llargues passejades … Continua llegint →

La importància de la figura paterna, en aquest cas porta a la mare a prendre una determinació per tal de què el seu fill no perda la referència. El fill pateix una sordesa que no li barra el camí envers … Continua llegint →

Escriu les darreres paraules. Continua fugint a les planes sense lletra, als horitzons sense esguard. Despulla't, deixa a un costat les robes que et malvesteixen i mulla't al mar durant la posta de sol o a l'alba. No serà cap … Continua llegint →

Aquesta lectura de la premsa escrita on com per art de màgia tothom fa servir la feliç expressió Comunitat Valenciana és del tot insuportable. D'entrada cadascú pot dir el que li semble per referir-se al territori on viu. Faltaria més. … Continua llegint →

Viatge a la Suècia costanera i a una història que té com a protagonista dues dones i un home. Un home de professió hidrògraf: mesura profunditats marítimes per l'armada sueca. La novel·la és una obra consagrada a les distàncies i … Continua llegint →

De vegades per una fotografia paga la pena fer un viatge. Potser en aquell moment ni te n'adones de què cercaves aquella imatge o que la mateixa imatge que fotografiaves hi era, o que després li donaries tota aquella càrrega … Continua llegint →

Em fan fàstic les converses monòleg, els monòlegs propis a les converses monologades, les exhibicions personals a les converses "monològiques", que no són converses conversa, en definitiva que ni són intercanvi, ni creació col·lectiva, més prompte un despropòsit personal. [@more@] … Continua llegint →

Dic en algunes ocasions que les persones acaben desapareixent sota càrrecs, professions… Igual no es tracta exactament d'una desaparició, sinó d'una ocultació. El que som hi és, però resta amagat. Amagat amb més o menys comoditat. Les evidències són: que … Continua llegint →