Arxiu mensual: octubre de 2006

La convivència és quelcom desitjable, el seu pressupòsit és el coneixement. Allò finalment reconegut com valuós també passa, restant el valor un atribut del record. Ara, ací em reconec en els espais en blanc. Cadascú pot pensar el que vullga, … Continua llegint →

Amor t’escric perquè fa temps vaig donar-me per vençut i ja no espere trobar-te. Més prompte diria que se’m fa impossible cercar-te. Abandonada tota esperança, done l’enhorabona a tots aquells que et coneixen. Aquestes lletres no són un S.O.S., més … Continua llegint →

Hem celebrat un dinar de lectors de Dissabte, la novel·la d’Ian McEwan. Alcoi. Matí. Vinc de la ciutat comercial. És el dia de la trobada a les botigues. Gent carregada amb bosses de plàstic. Joves mares i pares amb cara … Continua llegint →

Amsterdam. Ian McEwan. Empúries És la història de dos homes que van estimar la mateixa dona. Per què la van estimar? Per què els va estimar? Qui són ells i què estan disposats a fer per sobreviure? L’èxit els farà … Continua llegint →

Agafa el paraigües. Per si de cas. Agafa també una ampolleta d’aigua. Per si de cas. Agafa també una càmera fotogràfica. Per si de cas. Agafa també el raspall de les dents. Per si de cas. Agafa un barret. Per … Continua llegint →

S’espera boira. L’estem esperant aquí a la porta. Ja arriba. Fred, molt de fred, més fred encara. De núvols nuvolada. Pluja d’idees, fins mullar-se l’ànima. Sol sobre tots els solars. I pressió, moltíssima pressió. Aguanteu-la tota, resistiu. [@more@] Tweet

El Molt Honorable President d’una Generalitat ha declarat no vaig a respondre més preguntes dels periodistes, d’ara endavant jo faré les preguntes i donaré les respostes. El Senyor Ministre de Cultura d’un Estat ha manifestat mitjançant un portanveu autoritzat que … Continua llegint →

Doneu-me uns paràmetres i us fabricaré una normalitat. La normalitat estàndard és aquella que acaba imposant-se o acceptant-se, o totes dues coses alhora com la normal. Però la normalitat existent, és en realitat una suma de normalitats individuals, diferenciades, diferenciables. … Continua llegint →

Jo per casar-me ho vull tot. Aquesta se li escolta dir molt a la xicona que es va a casar i vol posar-sa a viure al pis a l’última. La frase és contundent i no admet "peròs". En termes monetaris … Continua llegint →

Anit vaig eixir del cau i en això que vaig entrar a un xat. Tot açò escoltant Tete Montoliu recordant Line. Va ser allí on trobí l’Òliba. Jo ja la coneixia, l’Òliba, nocturna ella, emetent el seu so característic en … Continua llegint →