Arxiu de l'autor: Jaumejoan

Lluitadores, lluitadors

Lluitadores, lluitadors contra la malaltia, agafant-se desesperadament a la vida, a la precària existència de cada dia. Lluitadores, lluitadors, deixant-se la pell per uns euros per mantenir família, per pagar un lloguer, per tenir unes petites vacances. Lluitadors, lluitadores entre … Continua llegint

Comentaris tancats a Lluitadores, lluitadors

Balanç d’existències. Joan Dolç. L’eixam

Aquesta proposta literària porta imatges i texts. És un llibre de fotografies, de fotografia també, però no només. Els texts se’ns presenten associats a cada imatge, establint-se una relació entre  ells, diàleg fecund on l’autor ens ofereix un pensament lúcid, … Continua llegint

Publicat dins de Lletra | Comentaris tancats a Balanç d’existències. Joan Dolç. L’eixam

Excessos

Ens perden els excessos I, com resulta de vegades la moderació enmig del corrent que ens arrossega? Naufrague dins la mar de les festes massives, l’embús de trànsit, els crits del que vol aparentar conversa civilitzada. Reivindique ara i ací … Continua llegint

Comentaris tancats a Excessos

Juny

Recorde, vagament, alguns junys plujosos. Recorde les tempestes que refresquen de sobte un ambient que s’enfila cap a l’estiu. Recorde les primeres nits enganxant-se’m els llençols amb l’arribada sobtada de la calor. Juny porta les flors grogues i blaves encatifant … Continua llegint

Publicat dins de Alè poètic | Comentaris tancats a Juny

PP+PSOE+C’s: el veritable tripartit?

Arribe a la conclusió el tripartit que es dibuixa, hora rere hora, triomfador, ple de contradiccions, constitucionalment arrelat, és el de populares, PSOE i ciudadanos. Nítidament, la formació més jove apuntala les esquerdes de l’espanyolisme ranci a Andalusia, capitanejat per l’emprenyada … Continua llegint

Comentaris tancats a PP+PSOE+C’s: el veritable tripartit?

Vam votar, ¿esteu pactant?

Mentre encara alguns zombis made in PP es passegen pels mitjans de comunicació precaris de què disposem, empastifant de sang les pantalles i els micròfons, ¿es pacta?, ¿es parla?, hi ha acostaments i allunyaments, sembla, em dic. Del ciutadà seguidor de … Continua llegint

Comentaris tancats a Vam votar, ¿esteu pactant?

Que no es veja

Amagar les manilles i els emmanillats, sobretot si són càrrecs públics i sobretot si són del nostre partit. A alguns els retirem el passaport, altres poden residir tranquil·lament a una ciutat civilitzada al cor d’Europa. Netegem de captaires el centre … Continua llegint

Comentaris tancats a Que no es veja

Impressions acabant la primavera valenciana. Ficcions, realitats

Alguns xiulen encara, d’altres, sembla, no fan tants bans per la megafonia municipal com en d’altres temps, els bons temps populars. Com a oient d’emissores de ràdio constate cadascú com que furga en la ferida que més li convé. Tinc … Continua llegint

Comentaris tancats a Impressions acabant la primavera valenciana. Ficcions, realitats

Xiulant

Veig en les fotos publicades avui al senyor rei molt seriós mentre la xiulada es superposa a l’emissió de l’himne nacional per les megafonies blaugranes. El gest quasi bé militar de l’hereu (que si bé es respectable doncs em sembla … Continua llegint

Comentaris tancats a Xiulant

L’illa del dacsar

Aprofitar una illa que sabem acabarà engolida per les mateixes aigües que un dia la van crear. Aprofitar-la per muntar una senzilla cabana de fusta, per conrear un dacsar durant el bon temps. La pel·lícula Corn island ens conta la història d’aqueixa … Continua llegint

Publicat dins de Tota la vida és cinema | Comentaris tancats a L’illa del dacsar