Arxiu mensual: abril de 2008

(La vida viscuda paga la pena. No importa on som. Som. Hi ha prou) Rosa sobre l’horitzó mar rotunda discurs llaurat a colp d’ones valentes per esdevenir nit serena. Parlant de tu me trobe a mi quan bat l’aire la … Continua llegint →

Horitzó macarellenc sobre el que fundar llibertats anònimes, mentre m’abraça gris el rocam de les ribes. Topònim que agermana horta i illa, paraula descoberta sense saber entre les fulles del diccionari balear.  Tweet

Les temperatures s’han enfilat. Els cotxes continuen amb llur processó perpètua angoixant als vianants. Els autobusos degotegen. L’administració de justícia continua surant expedients que s’esgrogueiran els propers dies, setmanes, mesos, anys. Les paraules es fan feixugues, les empreses quotidianes esdevenen … Continua llegint →

A la porta de la papereria me trobe a alguns veïns parlant amb el botiguer. No prenen el sol precisament. El repartidor de premsa diària no ha arribat encara com m’informen i decidisc de marxar. Qualque veí passeja el gos, … Continua llegint →

És la gran festa de la primavera a la ciutat. Amb la potència de la llum que ho cobreix tot, amb la seducció dels llibres, amb el ritme tranquil dels vianants-lectors, amb la inquietud i nervi dels cercadors de tresors … Continua llegint →

He estat de pas. Aquí tot espera l’arribada de visitants "snack pizzeria Alaska", lloguer de cotxes a dojo, excursions en kajak, "sabes, sabes, pues yo, yo, pues él, él". I mentre arriba el dia el dia creix, les aigües reposen, … Continua llegint →

Entre la vall de les Alcusses i la dels Alforins, dalt la serra Grossa trobem les restes del poblat iber de la Bastida. Ara el paisatge treu els seus millors colors de primavera, des dels arbres fruiters, les vinyes fins … Continua llegint →

A la Llometa hi pot ser el paradís. Allà no importa el temps, el vent i la llum festegen els arbres, el silenci s’arrecera entre plantes,sobre un banc pots aturar-te i esperar. Feia tant de temps que no s’hi trobàvem … Continua llegint →

En certs moments m’arriba aqueixa idea d’aturar-me i començar de zero. Començar de zero, com si res hagués passat. Exercici de desmemòria i oblit que produeix monstres. Com a molt cal aturar-se i agafar aire per CONTINUAR. Som perquè hem … Continua llegint →

Cosimo decideix un bon dia viure als arbres. El baró rampant esdevé història d’històries, cant a l’aventura personal de qui decideix viure en el món de manera original i única, sense renunciar a ser ell mateix, sense renunciar a  l’harmonia … Continua llegint →