Arxiu mensual: desembre de 2014

L’obra que m’ha acompanyat les darreres vesprades, que he rellegit tot entenent pagava la pena, lluny de poder entendre-la d’una manera completa, es troba traduïda per Pilar Vázquez al castellà amb el títol Un hombre afortunado i editada per Alfaguara. Ens sobten … Continua llegint →

Segurament impressionat pel personatge del pintor Turner em vaig fixar un poc en els canvis de color del cel mentre fosquejava la Nit de Nadal. En un moment la nit va prendre el paisatge albirat des de la finestra de … Continua llegint →

Dividir el poder sembla no ha estat una bona idea, això acabes deduint pensen alguns, uns quants de fet, dels governants d’aquestes terres. És ingenu pensar que si et nomene per un càrrec qualsevol tu pugues ésser independent, d’imparcial ni … Continua llegint →

El sol entra per les finestres de l’estudi alegrant les hores del matí, una veïna estén la roba, escolte sorolls de draps que aprofiten per espolsar portes i mobles a la planta baixa. Nosaltres hem canviat els llençols dels llits, … Continua llegint →

Fa mesos la impotència del President autonòmic, però sobretot l’escàndol de les imputacions dels diputats valencians deuria haver-nos portat a la dissolució de les Corts Valencianes. Una dissolució i la conseqüent convocatòria d’eleccions que ens hagués renovat políticament, per moltes … Continua llegint →

Anem fent i d’explicacions en donem ben poques, és més: ens destorba això d’explicar, donar raons. Fer i callar sembla la consigna no escrita que sovint guia els nostres actes i omissions. La corrupció recorre la vida ensenyorint-se, fent-li la … Continua llegint →

Als telenotícies de la nit se’ns oferien imatges d’un segrest a la llunyana Austràlia i una manifestació a la germànica Dresden. Al darrere motivacions enfrontades: fanatisme religiós d’un, sembla, pertorbat i islamofòbia. La presentació sensacionalista a Tele5 del segrest provocava el meu … Continua llegint →

Et fas gran, veus com funcionen les coses al teu voltant i et dius açò mai més. Ho fas en coses petites del cada dia, ho fas amb les comunitàries. Malgrat el plantejament recorres camins que evitaves, dius paraules que … Continua llegint →

Passaren les pluges, mullaren la terra, deixaren saó. Vingueren els freds. De sobte qualsevol petita ferida sembla queixar-se des d’un perdut racó de la pell, el coll i els muscles senten punxades incòmodes, descobreixes a la matinada els mitjons no … Continua llegint →