La recomana en Gorina al setmanari El Temps, m’he acostat al petit cinema per gaudir de la proposta. Aquesta parla d’amor, de coincidències, de perseverança, de la solitud, de la necessitat de reconeixement de l’altre, del donar-se amb actes quotidians, de pèrdues, de mirades que donen sentit.
Cuinar pels altres és un acte d’amor, en la carmanyola que arriba per error a Saajan, els missatges escrits posaran en contacte a dos éssers mancats d’afecte. Ila perd l’afecte del marit, es lliura a un desconegut; Saajan recupera la il·lusió per la vida. Les casualitats faran la resta.
Els espectadors pressentim la dificultat de la relació, abocada a una fugida que permeta una vida nova a costa d’algunes renúncies. Diferències d’edat, matrimoni, fills, tabús socials… dificulten l’acostament, que acaba produint-se per l’ensorrament de la vida gastada que viuen els protagonistes.
