Le fils de l’autre. Lorraine Lévy

Fa setmanes una pel·lícula ens plantejava el descobriment d’un intercanvi de nadons entre dues famílies de classes socials clarament diferenciades a l’Orient llunyà. Aquesta proposta planteja el mateix entre una família israeliana jueva i una de palestina musulmana. La genètica és una cosa, la cultura i la religió, la nacionalitat i la família unes altres? Persona i identitat, individu i col·lectivitat, costums i dignitat se’ns presenten com punts d’interessant reflexió. Sense cap mena de dubte el nàixer a una banda o altra d’un mur, d’una frontera, va a determinar moltes coses, les circumstàncies en són de ben distintes. La pel·lícula és la història d’un descobriment, el de la veritat de sang, però és una gran afirmació dels vincles, dels lligams humans com la gran força que mou la vida. Precisament els conflictes armats posen en evidència la tossuderia dels homes en la destrucció d’aqueixos punts d’unió, de convivència possible. La càmera explora els efectes de la descoberta entre els familiars, palesa la força de les dones per capgirar situacions i tirar endavant, la normalitat amb que els més joves acaben integrant en les seues vides la novetat, testimonia la gran projecció de la música per agermanar, impulsa el desplegament de la solidaritat per bastir ponts.

Aquesta entrada ha esta publicada en Tota la vida és cinema. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.