The disorderly orderly. F. Tashlin

Jerry Lee Lewis protagonitza aquesta pel·lícula que no va gens malament de veure en temps de retallades al sector sanitari i de necessitat de fortes dosis de sentit de l’humor per sobreviure cada dia.

Som a una clínica de pagament, i l’ingrés d’una pacient sense recursos, de la que s’enamora en Jerry, porta a que l’amo deixe ben clar a la direcció del centre que sense diners no hi ha llits. Així les coses l’enamorat decideix de treballar més per pagar-li l’estada a la malalta dels seus amors.

La reconversió que es preveu va en la línia de dedicar el centre a actors del cinema i la televisió, tot dedicant-la a l’atenció de malalties mentals… segurament deuria ser un sector on es podien fer diners en l’època. La reunió a la  sala de juntes de l’hospital amb tot de fumadors encorbatats posa en evidència el que els importava la salut als inversors.

En eixir de la sala vaig veure tot d’una crítiques explícites al malalt hipocondríac, a la societat consumista dels cinquanta i seixanta, als excessos farmacèutics…

Humor, sarcasme, sàtira per tractar temes sensibles… en temps d’anticomunisme, lluites per drets civils, reivindicacions de sanitat pública…

Aquesta entrada ha esta publicada en Tota la vida és cinema. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.