Arxiu mensual: febrer de 2007

"Embolica que fa fort". Tot seguint les maniobres per fixar en 99 els diputats al parlament valencià podíem aplicar allò de l'embolica que fa fort. Déu proveirà. Què?   [@more@] Tweet

Juegos secretos. Todd Field.Doble moral? Moral privada i moral pública. Un exhibicionista eclipsat per la mare. Una mare jove que té un marit que no se l'estima, al que descobre masturbant-se davant l'ordinador, i decideix portar endavant una atracció per … Continua llegint →

A les reivindicacions ja populars de l'aigua, golf, rajola, paella i papa per TOTHOM, ara s'afegeix la de " pólvora per tothom". "Mos volen furtar la llengua i tamé la pólvora". Tot açò em recorda allò del pollastret lleig que … Continua llegint →

París, je t'aime. DD.AA..Recorregut per la ciutat francesa de la mà de diferents històries breus, que ens podran agradar més o menys, però que formen un conjunt atractiu per l'espectador. La ciutat és una ciutat de persones, de vides que … Continua llegint →

Era ja de nit, caminava cap a l'ajuntament per veure una pel·lícula sobre la guerra de l'Iraq, en acostar-me a la porta de l'edifici consistorial veig brollar aigua arran de terra, vaig pensar que es tractava d'un rebentó de canonades … Continua llegint →

Novel·la eròtica, de viatges per l'espai i el temps, d'amor, d'amistat. Huachaferías del pichiruchi es podria titular. Els canvis del nom de la protagonista, el refugi en el treball, les paraules pròpies del castellà del Perú, el món dels intèrprets … Continua llegint →

La falla, les bicicletes, l'eucaliptus, el carrer, la fresca, la colla, el camp, el magatzem, les tendes (casa Cucala, casa el Raton), els quioscos (casa el tio Simeó i la tia Lola, la Simeona, casa Margarita), els escolans, la llar … Continua llegint →

Tornem a l'illa del drac, del castell. Tornem a la platja del peix i la roca. Ja no ens esperen, però tornem.[@more@] Tweet

No és cap reivindicació de la família. No, gràcies. Més prompte la constatació de què vindre al món serà quelcom fotut, una putada, la gran putada, però que és el millor que podem fer els humans: portar nous éssers al … Continua llegint →

La sang brolla, taca les bates blanques de cirurgians i infermeres, la cara de l'espectador que guaita des de la butaca del fosc cinema.  Els estris d'operar fiten els cossos esquarterats per una guerra enmig de la selva. Allí, en … Continua llegint →