Arxiu de l'autor: Jaumejoan

La vida immediata. 1981. Diari de treball. Raimon. Plataforma testimonio

He acompanyat Raimon durant les pàgines d’aquest diari o ell m’ha acompanyat a mi durant la seua lectura. El coneixia, una miqueta, com a cantant, com a músic, ara m’he acostat al Raimon escriptor. La recomanació va venir en llegir … Continua llegint →

Publicat dins de Lletra | Comentaris tancats a La vida immediata. 1981. Diari de treball. Raimon. Plataforma testimonio

Cinc

Havien penjat les banderes dels balcons, algunes amb bou Veterano inclòs, s’arreplegaven al voltant de pantalles de televisió instal·lades al carrer. Els mitjans de comunicació havien posat tota la carn a la graella, les marques de cervesa lluïen samarretes roges i … Continua llegint →

Comentaris tancats a Cinc

En Vicent

Certes persones són necessàries per explicar-nos com a poble, també per explicar-nos a nosaltres mateixos. En Vicent Extrems, per mi, és sense cap mena de dubte una d’elles, segurament per aparèixer en la meua existència durant els anys que deixava … Continua llegint →

Comentaris tancats a En Vicent

Pel bé de l’imperi

Després de la segona guerra mundial s’inicia la guerra freda, algunes de les aspiracions de la humanitat després d’aquell moment s’han vist clarament i contundent decebudes: ni pau, ni democràcia, ni drets humans, ni aliments per tothom. El recorregut històric … Continua llegint →

Publicat dins de Lletra | Comentaris tancats a Pel bé de l’imperi

Hermosa juventud. Jaime Rosales

La nuesa amb que se’ns presenta aquesta història d’amor, també, per un moment m’ha allunyat del soroll de fons del panxacontentisme monàrquic de les darreres jornades, tan fals i tan estúpid. La càmera s’acosta a una realitat que evidencia la duresa … Continua llegint →

Publicat dins de Tota la vida és cinema | Comentaris tancats a Hermosa juventud. Jaime Rosales

Transparències

Se’n va, ha presentat la dimissió. Li ha costat, també, però ho ha fet, no volia però. Ni una sola paraula d’agraïment a les filles, després de tot el paperet (igual: el de tocar de peus en terra, finalment, un … Continua llegint →

Comentaris tancats a Transparències

Els cucs de seda i el professor

De vegades la vida et porta coincidències sorprenents, i tot dins d’una quotidianitat repetida, fins i tot rutinària. Aquest diumenge m’ha portat les sempre recomanables pintures d’en Manuel Boix, però en especial la que prenien els cucs de seda, els … Continua llegint →

Comentaris tancats a Els cucs de seda i el professor

Riquesa interior

L’acumulació d’objectes ens complica un tant l’existència, començant per la necessitat d’espai per ubicar-los. Al llarg de la vida ens acompanyen, els fem servir o no, els gastem, deixem les nostres empremtes més íntimes sobre ells. L’obsessió per tenir és … Continua llegint →

Comentaris tancats a Riquesa interior

Entenc l’exili

Entenc l’exili, la fugida, davant la soledat i el silenci dels carrers, dels balcons de les finques de pisos plens d’estris domèstics, dels cotxes aparcats en solars perduts en arribar el capvespre, de la foscor eixint d’un bar on la … Continua llegint →

Comentaris tancats a Entenc l’exili

30 anys del setmanari El Temps

Un especial commemora el trentè aniversari del setmanari El Temps, tot reivindicant més que mai un espai català de comunicació. Fa unes setmanes deixava d’arribar a diari al País Valencià el periòdic Ara. Avui el govern de les Espanyes torna a … Continua llegint →

Comentaris tancats a 30 anys del setmanari El Temps