Un especial commemora el trentè aniversari del setmanari El Temps, tot reivindicant més que mai un espai català de comunicació. Fa unes setmanes deixava d’arribar a diari al País Valencià el periòdic Ara. Avui el govern de les Espanyes torna a furgar en Tv3. Hi ha, com a mínim, retallades informatives i no deixa de ser un punt més de pèrdua o deteriorament de la cultura. Les autoritats valencianes de la Generalitat, en concret la senyora Consellera de Cultura, de valencià poc, el partit governant arracona tant com pot l’altra llengua oficial: la seua senya d’identitat.
Les jornades electorals passades, estic convençut, han deixat clar als populares que no tenir en les seues mans la màquina de propaganda que era Canal 9 els ha portat una invisibilitat no desitjada i perjudicial d’això que és tan important avui: la imatge. Compten amb molts mitjans encara, certament i la política comunicativa serà reforçada per garantir suports electorals en les properes conteses. L’altaveu mediàtic serà implacable.
Què tenim? Doncs mitjans electrònics com Vilaweb o La Veu del País Valencià, per posar els que conec, que afegits a El Temps i les revistes culturals com Saó, L’Espill, Caràcters o Mètode no deixen de teixir la nostra xarxa. Clarament insuficient i sobretot impotents per enfrontar-se a la madrilenyització que tant de temps es porta a terme per terra, mar i aire, dit sia en termes militars.
La tasca de músics, escriptors, pensadors, pintors, escultors, dibuixants resta en un silenci insuportable que justifica exilis i desercions, desmotivació i frustració. Aquest silenci que es perpetua tants anys, que demana polítiques decidides, de comunicació i difusió, esdevé insuportable. Es fa el que es pot, sovint des d’una precarietat incomprensible en els temps que corren.
