Arxiu de l'autor: Jaumejoan

"Al món xiquet es ve a embrutar. Des del primer dia és així, veritat de veritats." Recorde aquestes paraules del pare amb una claredat contundent. Sempre m’explicava tot seguit la de bolquers que canviaren la mare i ell, la de … Continua llegint →

El regidor de seguida que va prendre possessió del càrrec va pintar de verd la regidoria. A continuació demanà la presència del cap de servei de jardineria per sol·licitar-li un planell de les zones verdes de la localitat. Dit i … Continua llegint →

No deixa de sorprendre’m la notícia al Levante del dia de la data. A la secció comarques, fulla 25, llegim en castellà "show "interruptus" a l’Alfàs del Pi". Si el patronatge de la festa té alguna cosa a veure amb … Continua llegint →

Doncs veient titulars de la premsa valenciana dominical, si hom espera al superobama que ens salve, d’altres ho tenen molt "camps", nosaltres podem. Abans del "we can" ací van patentar allò del "we camps" amb un èxit sense oposició, rotund. … Continua llegint →

Qui llava quan plou, estén quan fa sol Tweet

De xicotet  els nostres majors van alçar una paret per dividir els corrals de les cases on vivíem. També a l’escola nova del poble una tanca metàl·lica separava el pati de jugar del carrer. Les modernes cases de camp, segones … Continua llegint →

Una coral assaja darrerament una peça que porta per títol el que faig servir per encapçalar la present, barreja de melodies d’anuncis publicitaris del Nadal. No sóc músic, de tant en tant algunes composicions em persegueixen com a tants i … Continua llegint →

Que els ulls cansats renoven imatges gastades, que els paisatges de cada dia reposen en la memòria tot deixant pas a d’altres de nous, que els nostres pensaments arrelats a un decorat quotidià es nodresquen d’ambients diferents, que els sorolls … Continua llegint →

La mare i el pare fa molt de temps ja van decidir que als xiquets els parlarien castellà. Era el que parlaven tots els veïns de la finca, tots els amics ho estaven fent amb els propis fills, a les … Continua llegint →

Des del dia central de l’estiu tots els somnis semblen possibles, la vida esdevé l’oportunitat, alhora ens aturem per gaudir de l’espectacle de la contemplació del temps suspés, sobre les ones, les muntanyes, els ulls, cada membre del cos. Des … Continua llegint →