Brossa

"Al món xiquet es ve
a embrutar. Des del primer dia és així, veritat de veritats." Recorde
aquestes paraules del pare amb una claredat contundent. Sempre
m’explicava tot seguit la de bolquers que canviaren la mare i ell, la
de pitets que rentaren, que el dia que vaig estrenar aquella roba de
mudar, només eixir al carrer, vaig fer cap a la sèquia. Faig memòria
quan encara la sola de la sabata dreta em recorda l’olor de la
deposició d’un gos veí i m’acoste, dissabte pel matí, als contenidors
per abocar les meues deixalles més o menys recollides selectivament.
Allí em trobe la boca del groc perbocant  plàstic, la del blau farcida
de lletres, la del verd vitrificada. "Conseqüència immediata del consum
és l’aparició del residu" teoritze, siga en forma de bossa, de paper
d’embolicar, tiquet de caixa o d’aparcament, val bescanviable per
regals, canvi en moneda fraccionada. Entenc l’aparició de
col·leccionistes de tota mena d’objectes sense cap més interès que una
possessió momentània, que la petita companyia que ens poden fer a les
llars conquerides per la  televisió o el pur entreteniment visual, botí
de la darrera ràtzia al super o  la botiga del tot a cent, obsequi
d’una promoció de qualsevol andròmina a la premsa diària. Quan a la nit
novamente m’acoste bossa en mà i  aixeque la tapadora de l’abocador més
pròxim constataré que no estic sol. Potser em reconfortarà saber-me
igual en la contribució residual o  confirmaré quelcom que ja
sospitava: que açò fa molta pudor. Si veig a una persona remenar el
contingut d’aqueixos taüts de la brossa quotidiana pense que, en
descobrir la que hi vaig dipositar, violentarà una miqueta la meua
intimitat, doncs podrà saber què vaig menjar durant les darreres hores,
quin diari vaig  llegir, quines begudes beure, que vaig llançar una
altra maquineta d’afaitar de doble fulla. Si tot acaba en un d’aquells
abocadors on es fan servir grans pales per posar ordre entre tanta
porqueria, tot plegat esdevindrà una gran festa del fem, encara que el
cercle no s’haurà tancat. Sobre muntanyes de merda uns altres éssers
cerquen tresors, a ells els està vedat buscar-los en botigues
exclusives o a les del barri, fent arqueologia de l’home contemporani
sense més pretensió que la de sobreviure. Ja ho deia aquell que  la
matèria ni es crea ni es destrueix, es transforma, i en això estem.
Jaumejoan

Tweet