Arxiu de l'autor: Jaumejoan

Un conegut de Mallorca, del poble de Campanet, em va comentar allà  fa unes setmanes que coneixia a uns valencians, havia compartit a les nostres comarques bons moments amb ells. Recentment m’ha arribat a les mans un llibre premiat a … Continua llegint →

Café sol, amb llet, amb gel, nata, tallat, granissat, llarg, curt, tacat, descafeïnat de sobre, de màquina, de calcetí, de perolet, en got, gotet, tassa, tasseta, tassó, sense o amb sucre, sacarina, bombó, exprés, café licor, irlandès, americà, capuccino italià. … Continua llegint →

Aquest sol reparador, entrant pel balcó, escampant llur energia per l’agradable saleta de la casa materna, escampant llum per la tauleta enfaldillada, el sofà abandonat, les engronxadores, la catifa de sempre, el cendrer on reposa el got buit del suc … Continua llegint →

Plens de prejudicis, tot pura aparença i formes buides. Hom que coneix l’amor, que ha patit per l’amat, que ha sentit fins al límit arribarà i posarà fi a una tirania materna que acaba fent-se insuportable. Els personatges s’ofeguen en … Continua llegint →

Briz convidant-me a viure just el moment… és un moment fresc lluent (2.-); i la vida que va i ve amb tota la seua potència més enllà del casual (1.-360 graus); cercant espais propis d’emoció lluny d’escenaris gastats (8.-taurons i … Continua llegint →

El nom fa la persona? La persona fa el nom? Acaba essent tot qüestió de pura nomenclatura? Encara que canvies el nom seguiràs essent el que ets; un poc almenys sí. La resposta que m’ho aclareix tot és la del: … Continua llegint →

Un regal la nit de Reis: "Fets". Un disc de l’Emili gravat i mesclat als estudis La Barraca. L’han fet Emili, Sequi, Javier, Alberto, Aitor. Les il·lustracions són de Mar Ample. Sona i me trobe a casa. Sone també amb … Continua llegint →

Anit a la plaça Major d’Alcoi va tenir lloc una concentració per la pau a Palestina. Alguns, ho vam escoltar clar i ras,  cridaren  una altra vegada allò del "ja n’hi ha prou". Hores abans visitava un centre comercial proper … Continua llegint →

Acabava d’anar-se’n el darrer convidat. Les ampolles de cava buides callaven còmplices de la nocturna celebració nadalenca. Les cintes de color escampades pel mobiliari testimoniaven esclats d’alegria compulsiva. Encara sonava un disc compacte, però el cos no estava per dansades. … Continua llegint →

"Crònica del camí de la Marina" (recomane elcami.org per més informació sobre el camí) Ens trobàrem a l’Ajuntament de Dénia. Va haver-hi una petita recepció oficial. Cercàrem el mar i a poc a poc vam posar la vista en la … Continua llegint →