Des del dia central de l’estiu tots els somnis semblen possibles, la vida esdevé l’oportunitat, alhora ens aturem per gaudir de l’espectacle de la contemplació del temps suspés, sobre les ones, les muntanyes, els ulls, cada membre del cos.
Des del dia central de l’estiu mirem darrere i davant per continuar el particular viatge pel regne de la calor, percaçant les línies fines del rastre de les hores solars. Mentre les nostres petjades seran esborrades per altres petjades, i aquestes per l’aigua del mar, ens submergim sota les aigües de la lletra i la nota, sota la remor d’una conversa imperceptible.
Aturat ja el vol sobre el filferro el blau paralitza en una instàntania totes les ganes d’enlairar-se, en difícil equilibri.
