Zona verda

El regidor de seguida que va prendre possessió del
càrrec va pintar de verd la regidoria. A continuació demanà la
presència del cap de servei de jardineria per sol·licitar-li un planell
de les zones verdes de la localitat. Dit i fet, amb la documentació
escampada sobre la taula, el polític de pensament visualitzà el nou
paisatge urbà. Fidel a les promeses programàtiques estava a punt de
consumar un somni llargament cobejat: canviar el color ambiental del
llogaret. A tots els que s’omplien la boca amb crítiques al formigó els
la tenia jurada, s’anaven a enterar! En breu s’encomanaren al basar
oriental "Veld pelmanent"  centenars de cossiols amb plantes de
plàstic, a l’empresa asturiana "Prado eterno" no sé quants metres
quadrats de gespa artificial. El projecte estrella: el parc municipal.
Un espai on sempre seria primavera, sempre florit, sense consumir ni
una sola gota d’aigua, amb zones diferenciades per a persones grans,
menuts, inquiets adolescents, joves amadors. La megafonia difondria
dilluns cants d’ocells tropicals, dimarts de l’horta, dimecres de la
serra, dijous crits de feres africanes, divendres música clàssica,
dissabtes cançó infantil, diumenges pasdobles. I les despeses que tota
aquella arbreda artificial anava a estalviar, començant per les dels
sous dels jardiners, acabant per les de reg, eren com per a no
portar-la a terme, tot avantatges. Això per no parlar de la reducció a
zero dels riscos d’incendis, fent real el vell propòsit expressat pel 
lema "foc zero". Quan al govern de la Xina arribara la novetat s’anava
a revolucionar la indústria del gegant asiàtic: la de regions de la
terra que restaven per repoblar. Fins i tot hi hauria que reconsiderar
seriosament allò de què l’home va baixar de l’arbre. De segur que hom
profetitzà que aquesta repoblació estava cantada amb l’arribada a les
llars dels primers avets nadalencs de fibra sintètica. Tot plegat un
regal que anava a deixar ja sense arguments als del canvi climàtic. I
el verd relaxa. Ostres si relaxa!
Jaumejoan

Tweet