Arxiu de l'autor: Jaumejoan

Sí, per què no? Encara hi som? I sobretot la Filmoteca valenciana, i especialment la valenciana. És que no era aqueix un dels motius del govern autonòmic, de la Conselleria de Cultura, dels seus departaments…? És que no tinc res en contra … Continua llegint →

After perquè ja no hi haurà primera vegada after perquè després ve la soledat, l’abandó after perquè arriba la ràbia descobert l’engany after perquè només tens l’oblit, cendres de la memòria after perquè allò gastat és allò que trobes a … Continua llegint →

Normal 0 21 false false false ES X-NONE X-NONE He passejat moltes vegades pel que anomenem camí del Cementeri. Pot sorprendre el nom i també que siga camí de passejants. De segur que cap de les dues circumstàncies és excepcional. … Continua llegint →

Arriba el dia de dir adéu. És un fins ara i alhora un fins sempre. S’acaba el temps de santa Rita quaranta segon dreta, el temps del Jutjat, de la Unesco, l’Ovidi Montllor, la biblioteca, els teatres alcoians, els cafés … Continua llegint →

Definir que puga ser la justícia és una empresa molt ambiciosa per qualsevol de nosaltres. Sovint escoltem pronunciar el mot en produir-se una tragèdia, un crim d’aquells espantosos. Sovint parlem de justícia per referir-nos a una administració de l’estat. Sovint … Continua llegint →

És un pati de veïns fosc, fresc, solitari, on una planta de plàstic acostumada a la llum elèctrica et rebrà al costat d’una barana, antic testimoni d’un passat llunyà. És un pati de veïns on sembla que mai passa res, … Continua llegint →

La lluita contra la pols no sé si és tan antiga com la història de la humanitat, en tot cas genera molt d’entusiasme i alhora molta indiferència. Hom pot pensar que aqueixa guerra se la podríem estalviar  i que les … Continua llegint →

Signe inequívoc d’un nou dia sol ésser l’adquisició d’un exemplar de periòdic. L’associació amb el primer àpat de la jornada esdevé senyal de començament. La tinta anirà dibuixant una realitat tan complexa com diversa, que finalment no tindrà res a … Continua llegint →

Vull aprofitar el començ d’aquesta columna per recomanar-vos la lectura, en general, de Sándor Márai, escriptor hongarès,  i dels seus darrers dietaris en particular. Autèntica delícia literària. Doncs bé, tot enfilant els pensaments que vindran, en aqueixos textos llegim referències … Continua llegint →

Un adolescent diu a la classe allò de què si no tens res a dir que millore el silenci doncs calla. Millor em callara, he aprés que la qualitat del silenci depèn de la qualitat del so que l’ha precedit, … Continua llegint →