Arriba el dia de dir adéu. És un fins
ara i alhora un fins sempre. S’acaba el temps de santa Rita quaranta segon
dreta, el temps del Jutjat, de la Unesco, l’Ovidi Montllor, la biblioteca, els
teatres alcoians, els cafés i restaurants de cada dia, els ponts, les botigues
del centre, les llibreries Llorenç i Ex-libris, els jardins, les sales de
cinema ABC. Els companys continuaran amb els temps de somnis, converses,
confidències, descobertes, a elles i ells dec el caliu de la vida d’aquestos
gairebé tres anys i mig alcoians. Des del primer dia vaig arribar disposat a
estimar-me la ciutat i els seus habitadors i de debò que no m’han decebut,
l’estimació no ha fet altra cosa que créixer. Passava per ací i creiue-me el
pas m’ha deixat una petjada inesborrable. El mar que tant m’estime ara té
reflexades en el seu mirall argentat els perfils d’unes serres i uns pobles que
sé del meu país, el país que ja anem fent malgrat tots els malgrats. Sé que
m’he perdut moltes coses, sé que la vostra petita pàtria mereix la vida i que
la seua veu és profunda i alhora vellutada i precisament per això sé que
guardeu preuats tresors i esperances que floriran en versos, en música,
solidaritat, narracions belles, arquitectures harmòniques, jardins amables. I
precisament perquè passava per ací m’haveu acollit i m’he sentit acollit com un
més corresponsable i lliure. Als vostres carrers he aprés que un bondia poden
ploure mil colors i un altre abraçar-se les persones en passar un pont, mentre
sona la dolçaina que homenatja un poeta, el poeta. Em resta poc més que recollir
un bon grapat de discos i llibres, la roba i quatre coses més, posar-ho en
caixes i cercar d’altres llocs de pas. Em resta poc més que lliurar qualque
regal, fer una abraçada sentida, compartir una cervesa o un gelat mentre el dia
conquereix noves regions. Si puc, mentre llegiré alguna cosa per fer memòria,
passejaré els racons testimonis de tantes confidències. Si puc diré adéu
tranquil·lament, teixint amb l’esguard els perfils ja coneguts. Gràcies Alcoi, alcoians, que l’esperit
emprenedor i la força lluitadora no us abandone mai, que el pensament vole
lliure, sempre recolzat en la raó, que no us manquen ni el trellat, ni l’humor,
necessaris.
Jaumejoan
