Definir
que puga ser la justícia és una
empresa molt ambiciosa per qualsevol de nosaltres. Sovint escoltem
pronunciar
el mot en produir-se una tragèdia, un crim d’aquells espantosos. Sovint
parlem
de justícia per referir-nos a una administració de l’estat. Sovint fem
servir
la paraula per posar de manifest l’existència d’una situació de
desigualtat que
mereix una intervenció per restaurar l’equilibri. En el nostre món
l’empenta de
la competitivitat en les relacions humanes és tan forta que fins i tot
la
pròpia justícia ha esdevingut competició, on hi ha un guanyador i un
perdedor.
La justícia no te res a veure amb el càstig, això és una altra cosa, no
te res
a veure amb la reclamació o la reivindicació sense més, amb un
victoriós i un humiliat, més prompte amb termes com ara la reparació,
la restauració, l’harmonia, el
repartiment. I la justícia necessita de fonaments, sòlids, que eviten
els
trencaments, que barren el pas a mecanismes de dominació. Els sistemes
creats
per perpetuar situacions de supremacia d’uns éssers o entitats sobre
uns altres
acaben, per ells mateixos, generant injustícia, desequilibri, res més
lluny de
la humana aspiració a un món de persones lliures i responsables. El
judici, el
camp on els arguments i la dialèctica es troben en lluita per convèncer
al jutge, acaba essent una màquina diabòlica de la que no sortirà
segurament la
veritat, aspiració, ja des del començament, que se sap impossible. Pot
ser
resultat del judici la justícia? És un ideal desitjat encara? Al nostre
estat
termes com ara independència i
imparcialitat per definir les tasques judicials es posen sovint en
entredit a les notícies de cada dia, són persones qui les porten a terme,
qüestionar que la justícia sia cosa de magistrats i tribunals és una dedicació
prohibida. No és el propi sistema econòmic i social el que crea les injustícies
i l’estructura judicial creada pel propi
sistema un simple corrector, molt limitat, de disfuncions i desajustos? No
pretenc fer la revolució, si penseu que vaig en aquesta línia, ara com ara
volia posar l’èmfasi en la necessitat de reflexionar sobre un ideal que la
nostra societat sembla haver oblidat, el de justícia, més pròxim al que puga
ser igualtat o equilibri, bases per una convivència de persones humanes. Jaumejoan
