Premsa escrita

Signe
inequívoc d’un nou dia sol ésser l’adquisició d’un exemplar de
periòdic. L’associació amb el primer àpat de la jornada esdevé senyal
de començament. La tinta anirà dibuixant una realitat tan complexa com
diversa, que finalment no tindrà res a veure amb el que va ocórrer de
debò, pura recreació periodística o fantasia escriptural d’una colla de
gent que diuen la seua. Si sovint se’ns diu que la lletra és simple
acompanyament de la publicitat, també sovint ens fem la pregunta i per
què tanta lletra? Me trobe amb les historietes del víking Olafo i en
tinc prou amb les sues reflexions sobre el menjar i el beure, les
converses amb llur esposa Elga, allí està tot. Ortifus, el Roto, Forges
posen un poc de trellat gràfic entre titulars emprenyats i
emprenyadors. Repasse les signatures conegudes, poue arguments i
respostes per als meus debats, me pose qüestions quan tot semblava
aclarit. Al final li donarem diferents usos, des d’embolicar un oliós
entrepà fins cobrir el terra acabat de netejar, tot passant per omplir
velles peces de roba i bastir un ninot de falla fins el de complement 
inevitable del vestuari de l’espia.  No sé si és temps de columnes
insubornables, de notícies fresques en negre sobre blanc, de contactes
i relacions classificats, cartelleres de cinemes que tanquen,
prediccions meteorològiques que milloren cada minut, successos que fan
molta por, però me costa trobar millors companys de taula en dinars
solitaris o una veu més fidel mentre prenc un cafè o una cervesa.
Probablement tot respon a un ideal de tenir el món a les nostres mans,
tocar-lo i escoltar-lo mentre anem passant les fulles, probablement
enmig de tanta paraula ens sorprenem a nosaltres mateixos encuriosits
per les històries d’uns altres que podrien ser les nostres. Hem arribat
al dia en què el món té esperit de computadora, imatge digital, i el
groc mossega els diaris malaltissament. Eixir al full imprès ja no és
distintiu de res, els currículums s’elaboren amb d’altres materials, la
lectura és una pesada càrrega sobretot quan la notícia ja no és
notícia, quan la imatge ens torpedina insistentment des d’altres
plataformes. Amb l’arribada del color no s’ha pogut evitar la
decadència, sempre gitats sobre un banc ens podrem cobrir amb les
pàgines i rebre un calor remotament humà.
Jaumejoan

Tweet