La pols

La
lluita contra la pols no sé si és tan antiga com la història de la
humanitat, en tot cas genera molt d’entusiasme i alhora molta
indiferència. Hom pot pensar que aqueixa guerra se la podríem
estalviar  i que les campanyes publicitàries per acabar amb ella no són
més que propaganda pura i dura, maniobra d’entreteniment davant els
grans interrogants de l’ésser humà. Passa que aquells que no fan massa
per desempolsegar llur entorn es troben força bé en ambients
descontaminats i que els amants del drap i del plomall no entendrien
l’existència sense pols. En entrar a habitacles on objectes vells
s’amunteguen barrejats amb polsim no deixe de sentir una sensació
d’atracció envers una realitat congelada, abandonada en un temps
llunyà. Contradictòriament els entorns impol·luts em transmeten una
sensació de netedat que sovint m’empenten cap a l’estatisme,
l’immobilisme, la paràlisi, com si qualsevol acció meua poguera
distreure tanta harmonia. Crec que era el dimecres de cendra quan a les
esglésies es podia escoltar allò del pols eres i en pols et
convertiràs, que venim de la pols i acabarem en pols, argument de pes,
en aquest cas mínim, per als que no pensen fer res contra la pols del
mobiliari i per als que entenen l’existència com a parèntesi, sense
pols, entre cendres. Estar fet pols no és més que un estadi intermedi,
preludi del definitiu retorn a l’estat originari, pura descomposició
mineral abandonada a la galàxia.  Els anuncis de productes definitius
per acabar amb el suposat problema  no deixen de ser una resposta
lloable  abocada al fracàs. No llevarem la il·lusió a l’espectador de
tanta troballa màgica, remei prodigiós, solució final, ans podem
intercanviar tècniques i estratègies per anar passant el temps. A les
pel·lícules es veu, de tant en tant, un personatge carregat amb un
càntir metàl·lic contenint les restes d’un ésser estimat reduïdes a la
mínima expressió, també aquí són possibles diferents comportaments en
ordre a tractar de desfer-se de la pols o conservar-la. Sabedors de
l’autèntica naturalesa humana, la pols forma part de la nostra
existència, o no existència, i d’una manera o altra ens l’estimem. Si
qualque lector/lectora ha perdut el pols durant la lectura d’aquest
text que s’ho faça mirar.  
Jaumejoan

Tweet