A Fortunate Man. John Berger

L’obra que m’ha acompanyat les darreres vesprades, que he rellegit tot entenent pagava la pena, lluny de poder entendre-la d’una manera completa, es troba traduïda per Pilar Vázquez al castellà amb el títol Un hombre afortunado i editada per Alfaguara.

Ens sobten d’entrada les fotografies en blanc i negre  que acompanyen el text, il·lustrant el contingut  d’alguna manera, hi veiem el protagonista de les narracions, l’objecte de l’assaig de l’autor. En els rostres, els gestos dels retratats podem intuir la dedicació del protagonista, el patiment i les actituds dels pacients, l’ambient camperol, l’atmosfera de les trobades de veïns, de metge i malalt. Darrere de cada rostre, de cada cos hi ha una vida.

John Sassall és un metge rural a Anglaterra. La dedicació a la professió, els seus sabers sobten als que en pensar en el metge de poble pensem en un expenedor de receptes i prou. La particular relació del metge amb el pacient, el significat de la professió, l’exposició de la vida del món camperol i els seus habitants, la presentació dels temes de la vida i la mort, la malaltia i el guariment, el plantejament d’una professió que li pren la vida, com veu als pacients, com el veuen a ell són objecte de reflexió per part de l’autor amb una finesa colpidora. Aprofundeix en conceptes com ara el pas del temps, l’angoixa, el desassossec, ens acosta a autors com ara Conrad o Sartre per tractar d’entendre l’actitud i la dedicació d’en Sassall.

He acabat creient el metge tracta amb el seu treball de donar sentit a la vida pròpia i a la dels altres, de trobar-lo, refermant l’acció i el compromís com a necessàries estratègies per fer més humà el nostre món. Tinc la impressió dóna testimoni tot plegat d’una actitud que deuria estendre’s entre nosaltres, més que de vocació parlaria de estima pel que es fa, per estima del destinatari d’allò que fem, de contribució a fer del món un lloc més habitable, sense deixar de donar valor a l’existència pròpia i aliena, molt conscient del valor de tenir-la, del fracàs de la seua buidor o manca de sentit.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.