Vicent Ventura: un home de combat. PUV

Aquests dies vinc llegint un recull d’articles de premsa (Vicent Ventura: un home de combat. PUV)  publicats en diversos mitjans entre els anys setanta i noranta. En la lectura descobreixes ressonàncies de moltes coses mal tancades, mal resoltes o simplement silenciades. Per entendre el nostre temps, el dels valencians de començament d’aquest segle cal llegir i rellegir Ventura, reivindicar-lo. Més encara en aquest, sembla, final de cicle popular, en aquest albirar perspectives -com a mínim- de relleu institucional. El mal, i molt, ja està fet i no serà fàcil teixir complicitats, bastir esperances. Hi ha dimissions, nacionals, culturals que semblen irreversibles, irrevocables. També és cert que molts no han dimitit, ans al contrari han mantingut una lluita sorda i constant: persones i entitats subterrànies que no podem oblidar en temps de noves clarors, de perspectives alternatives.

Confesse l’escepticisme se m’enganxa i les restes de la desfeta em semblen difícils de retirar i aprofitar: la tasca és titànica. Però també entenc que la manca de propostes dels governants actuals, l’absència de projectes deixen en un cert avantatge aquells qui en tenen, de propostes, de projectes. Crec ara s’hem de deixar d’orgull i aparences postisses, d’ofrenes i desfilades. És el temps de les persones, del servei públic, de la recuperació de la dignitat, de l’exercici dels drets, de la consciència, de la comunitat humana, del país que compta. Sabem hem de rebutjar l’engany, l’estafa. Viure en societats democràtiques no té res a veure amb premis, ni competicions, ni competències, ans amb solidaritat, amb creixement individual i col·lectiu, en posar en comú recursos per garantir drets com ara la salut, l’educació, la cultura, la vivenda, el treball digne. En això estem.

En Ventura exposa la gran frustració d’un temps que era oportunitat per trencar i restà en maquillatge, en renúncia, en abandó. Testimoni de la continuació del franquisme, va advertir tota la presa de pèl, és va mantenir ferm per defensar el seu projecte de país. Un projecte que fonamentava en una actitud insubornable de ser nosaltres. En això estem.

Aquesta entrada ha esta publicada en Lletra. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.