No seria molt més «racional» un soterrar senzill, íntim, familiar? No seria millor dedicar els recursos destinats a l’acte a causes petites, per tractar de recompondre equilibris? Cal ara omplir-se la boca de discursos buits, frases solemnes, recordatoris estèrils a cura de personatges molt tocats de corrupció, enganys, guerres, violacions de drets? Igual perquè reste alguna cosa cal portar a terme aquests muntatges, en aquesta societat de l’espectacle i la imatge, en aquest món adorador de la l’aparença, de la superfície.
Vist l’espectacle que muntem, vista tota la desfilada de mitjans, vista la lluita sorda i constant del líder, un només es demana «no perdem mai la seua llum, el seu magisteri». Anem molt necessitats de persones com aquesta, anem molt necessitats de compromisos com el que ens ha oferit. Tant de bo la seua saviesa es projecte sobre nosaltres.
