Sovint hem de posar música per no escoltar la música que d’altres han posat. Sovint hem de canviar d’habitació per no escoltar el que es diu a l’habitació del costat. Sovint escoltem una conversa que no ens interessa el més mínim. Sovint els televisors s’interposen entre nosaltres i els altres.
La distorsió dels anomenats mitjans de comunicació en les nostres vides assoleix avui en dia cotes insuportables i totalment intolerables. La violació dels drets de les persones esdevé una malaltia de conseqüències desproporcionades.
Aleshores toca reivindicar el dret a la intimitat personal i familiar, el dret al medi ambient «saludable», el dret a la llibertat… el dret a un silenci on poder pensar, descansar, xarrar sense interferències.
Els mitjans de comunicació s’han convertit en els fins i nosaltres semblem els mitjans dels mitjans. Quan per comunicar-nos només tenim les màquines i sense aquestes no en sabem fer res segurament haurem perdut quelcom molt valuós.
L’home es caracteritza pel seu pensament, per la seua capacitat d’anàlisi, de reflexió, de síntesi, i això també requereix silenci, soledat, concentració, trobada amb l’altre per posar en comú i avançar.
