Les llepolies les compràvem al quiosc de «Margarita» a tocar de l’escola, a casa la tia Lola, la Simeona, que era també l’estanc, o al quiosc del costat del vell ajuntament, que era el que venia la premsa diària. Crec també vaig comprar alguns xiclets (aquells cheiw, bazoka) a ca la tia Lola, la Cucala, a la plaça sant Ferran.
A casa la tia Lola, la Simeona, podies adquirir el material escolar de l’època, així quaderns Rubio, llibretes, bolígrafs bic i demés estris, després vindria «Terra baixa» amb els llibres, recorde haver-hi comprat uns àlbums de segells, que encara conserve, i també una petita col·lecció de llibres d’història de l’editorial edaf, de tapes de cartró verd, en deu volums, que encara em mira des d’un prestatge.
Més tard hem conegut la llibreria papereria Diana, primer als locals del que, diuen, foren primeres escoles i avui en dia al costat del nou ajuntament. Aquest establiment se’n va fer càrrec de la premsa i ni contar la de diaris i revistes, cartelleres Túria, que he comprat, els viatges d’anada i tornada que he fet, papers a la mà.
