Arxiu de l'autor: Jaumejoan

És diumenge i decidim acostar-nos a l’illa de Cabrera, agafem un autobús fins la colònia sant Jordi. Molts joves tenen interès en anar a la platja d’es Trench, la paciència del xofer amb el passatge sorprèn ateses les mostres del … Continua llegint →

Els núvols s’enganxen a les muntanyes, l’aigua fa tolls, reviscolen els arbres, semblen alenar per fi, la terra respira. En matinar ens trobem la pluja refrescant, l’agost enceta la seua segona quinzena amb una mena de treva estiuenca. Cal agafar … Continua llegint →

Assumpció, mare de déu morta exposada als temples gitada. Omplir els dies, ara fent servir autobusos amb combinacions impossibles, ara caminant carrers d’urbanitzacions o de Palma. Descobrir encara platges entre paisatges bastant ben conservats. Milers de persones torrant-se sota el … Continua llegint →

Creuem l’illa amb autobús fins Cala Rajada, hi caminem fins Cala Agulla, magnífica platja de blanques arenes farcida de cossos panxa amunt. Hem passat per Montuïri, Vilafranca, Manacor, sant Llorenç, Artà, Cap de Pera… prop nostre dos, crec, nord-americans viatgen … Continua llegint →

Si decidiu de visitar el Castell de Bellver eviteu les hores de calor. Recorde haver pujat al temps que ho feia un petit grup d’orientals, estrany perquè solen fer-ho en grups més grans sota el comandament d’un guia que em … Continua llegint →

Avancem pel particular itinerari illenc, contemplem un territori molt pròxim envaït de consumidors embogits, estabornits. Defuig les notícies d’aquest estiu (encara vaig llegir al diari L’ex-president del Consell i ex-diputat del PP Antoni Marí Calbet felicita la seva filla, com a … Continua llegint →

Comencem setmana mallorquina un poc vençuts per la calor, cobejant iniciatives viatgeres, cansats de llests i llestes que ens acaben passant per l’esquerra  i per la dreta. Encetem possibilitats, mentre ressonen les imatges del temps innocent de na Carme Riera, records esquarterats … Continua llegint →

El trenet de Sóller deixa la ciutat de Palma entre horribles construccions de formigó, barris que no diuen res, en tot cas s’allunyen de l’esperit de respecte pel patrimoni que sembla voler portar aquest singular ferrocarril de propietat privada. Prompte … Continua llegint →

L’aire sembla aturat des de fa hores, el trànsit de les carreteres pròximes trenca el silenci que els cims de la Tramuntana volien consagrar.  A poc a poc aniré situant-me sobre aquest territori, prenent formes, lliurant-me a certs costums. Després … Continua llegint →

Quant a mi, em vaig posar en camí per satisfer un anhel de repòs que sentia especialment en aquella època. G. Sand, Un hivern a Mallorca Crec l’avió va entrar a l’illa pel nord. L’aeroport palmesà acollia una activitat frenètica, per la … Continua llegint →