Assumpció, mare de déu morta exposada als temples gitada. Omplir els dies, ara fent servir autobusos amb combinacions impossibles, ara caminant carrers d’urbanitzacions o de Palma. Descobrir encara platges entre paisatges bastant ben conservats. Milers de persones torrant-se sota el sol, centenars de cotxes batent-se a la carretera, molins d’altre temps, possessions mig abandonades, el cereal tenyint de groc el territori, garroferars i oliverars, ramats entre ametllers, una pols que s’escampa com una pel·lícula pels habitatges rurals. 15 d’agost
Eixim de Palma, avui viatgem a ponent, passem per Portopí, de ressonàncies jaumines, per Gènova (¿no serà d’ací el Colom mallorquí?)… després de múltiples parades, pròxim al mareig, acabem el recorregut al port d’Artà. El dia ennuvolat contrasta amb la claror de que havíem gaudit fins ara. En llegir a Baltasar Porcel (A totes les illes) me n’he assabentat de la presència constant dels pirates per aquestes contrades en altres temps, pràcticament fins a començament del segle XIX. Els establiments hostalers s’arrengleren vora la petita badia esperant clients amb les taules parades. Mengem paella mallorquina de verdures a un establiment de referències gallegues. Retornem sobre les nostres passes i a santa Ponça visitem el monument recordatori del lloc per on desembarcara Jaume I, iniciant la conquesta catalana a començament del llunyà segle XIII. En va cerquem la capella on es diguera la primera missa en tocar terra, prenim un gelat i marxem a ciutat. La platja començava a omplir-se de banyistes en aparèixer el sol.
Entre les hores guarde l’oblit, em diràs un nom, afegiré desconeixences. Ritme de les hores, gaudi del pas indeturable de les ombres triomfadores. La calor t’esclata entre els llençols de la nit, crit demanant-te compassió. Amb paraules recompose un moment, miratges de fang. Tremola l’esguard desfent camins deixant-se portar.
