Els núvols s’enganxen a les muntanyes, l’aigua fa tolls, reviscolen els arbres, semblen alenar per fi, la terra respira. En matinar ens trobem la pluja refrescant, l’agost enceta la seua segona quinzena amb una mena de treva estiuenca. Cal agafar paraigües. 16 d’agost, dissabte.
Amb un petit autobús ens desplacem cap al cor de la Tramuntana, lloc escollit per albergar la Mare de Déu de Lluc, morena per les passades dolors. Aquest santuari adquireix un aire estrany i alhora antic durant el dia de la nostra visita, la pluja fa com més acollidores les parets de pedra del complex. Ja el jardí de l’entrada, amb els seus porxets i els monuments a en Miquel Costa i Llobera i en mossén Alcover, acull al visitant agradablement. Recorrem el museu, la basílica. Tenim l’oportunitat d’escoltar l’escolania dels Blauets que amb llurs veus blanques porten un bri d’innocència i esperança als oients congregats.
L’indret no se’n salva dels turistes, però la presència no és massiva, a més es barregen amb excursionistes, familiars dels cantaires, gent del país de pas.
Salut et port dels sarraïns, jueus, grecs, mongols i tàrtars… tots aquests i moltes altres gents et saluden per mi, que som llur Procurador. Ramon Llull
