L’aire sembla aturat des de fa hores, el trànsit de les carreteres pròximes trenca el silenci que els cims de la Tramuntana volien consagrar. A poc a poc aniré situant-me sobre aquest territori, prenent formes, lliurant-me a certs costums. Després del son reparador, a la primera matinada, m’ha pres el desassossec, he restat paralitzat per una mena de por. Finalment m’he tornat a dormir. 9 d’agost, 2014.
El dia s’iniciava al menjador residencial amb els seus estris gastats per l’ús, melmelades enganxoses, sucs aigualits, plàstics descolorits, torradora vençuda, cafès sentidets…
Després de creuar el campus sota un sol punyent, tot constatant els dissenyadors van oblidar els vianants deixant-los sense ombratges durant llur recorregut, arribem a la parada de metro UIB, enmig del no-res. Per acabar-ho d’adobar la megafonia anuncia retards de deu minuts. Som pocs a l’estació, dic un Hola indecís a una senyora que espera a l’andana i que no rep resposta. Durant el recorregut em sobta el topònim Son Sardina…
La plaça d’Espanya ens rep per començar un recorregut urbà que ens portarà als banys àrabs, a l’església de sant Eulàlia, a gaudir de la contemplació de patis de palaus i cases senyorívoles, a la seu-catedral de dimensions extraordinàries. Tot em porta referències valencianes: banys de l’Almirall, carrer Cavallers. Les palmes seques d’alguns balcons em fan pensar en el nom de la capital mallorquina.
Durant la passejada ressona dins meu el text de na Carme Riera, Temps d’innocència, que vinc llegint els darrers dies, text on l’autora palmesana reviu els seus dies d’infantesa viscuts als carrers recorreguts ara per estols de turistes completament aliens a aquell temps … una altra escriptora mallorquina trobàrem momentàniament i en persona prop de la Rambla, na Maria de la Pau Janer, crec vestia de blau, era a tocar d’una llibreria… en les nostres caminades també trobàrem la placa recordatori de la casa on va nàixer na Maria Antònia Salvà, descobrírem Llibres Mallorca, on torní a demanar per alguna edició en català dels viatges d’en Pla per Mallorca i Menorca, sense èxit, tot coincidint amb el llibreter en la necessitat de la millora de l’edició de l’obra completa de l’empordanès.
Entrem a dinar a un restaurant el responsable del qual ens diu d’entrada Dinareu bé. Constatem calor i menjar s’han d’equilibrar bé mentre assaborim els plats triats. Decidim passar la vesprada al cinema: el que són les coses, la sala triada es troba a l’Escorxador reconvertit en centre cultural i comercial que vam visitar en una altra estada palmesana. El molt recomanable Omar no ens deixa indiferents, ben al contrari, ens torna a la realitat palestina-israeliana més viva i actual, amb una reflexió en profunditat sobre la traïció; Omar s’estima Nadir i és un amor molt bell, tendre, sincer, enmig d’un país sembrat de traïció i violència.
Abans de pujar a l’autobús fem un petit descans al Parc de ses Estacions on observem els ciutadans passar el seu temps lliure mentre el sol declina. Tornem a la nostra illa dins de l’illa.
