«Tallat per favor»

Café
sol, amb llet, amb gel, nata, tallat, granissat, llarg, curt, tacat,
descafeïnat de sobre, de màquina, de calcetí, de perolet, en got,
gotet, tassa, tasseta, tassó, sense o amb sucre, sacarina, bombó,
exprés, café licor, irlandès, americà, capuccino italià. Sense el sabor
d’aqueixa substància a la boca sembla que al matí no sigues persona.
Com posseït per una estranya addicció cerques un establiment on el
servisquen i t’apropes delerós a la barra. Algun cambrer ja en veure’t
ho sap, mecànicament dius bon dia, tallat per favor. Sense l’olor
d’aqueixa substància sembla que el matí no siga matí, barrejant-se amb
les primeres paraules, comentaris, els sorolls de tasses, platets i
culleretes. En acabar de dinar tot es precipita al moment en què hom
propose compartir el líquid negre. Tothom dirà la seua. Tu el
prefereixes amb pastetes del país, uns rollets d’anís d’aquell forn o
pastissets de moniato. De vegades pateixes per no portar solt i no
poder demanar-te’n un sense tindre que pagar amb un bitllet. D’altres
tens monedes, però no t’arriben per al preu i te conformes amb el de
l’expenedora automàtica de la feina, això sí, evitant la llet en pols.
A la infantesa associes els antics molinets que feien servir els majors
per moldre els grans amb l’habilitat de mans experimentades. Te vas
iniciar assaborint aquells caramels de café amb llet, canviant de sobte
el Cola-cao pel Nescafé.  Al pas pel carrer Serrans esperes la flaire
dels grans emmagatzemats a una botiga fosca. Amb la globalització se
t’ofereixen de procedències exòtiques i decideixes viatjar a altres
continents sense canviar de divisa. I als cafés ja se sap el que passa:
una visita ràpida, de glop, salutació i amb déu sigueu; una estada
tranquil·la acompanyat d’un llibre de poemes o un diari gastat; una
conversa que tenia com a excusa única fer-ne un; la recerca de
l’escalfor del local; refugi darrere la finestra que dóna al carrer per
on passen tots; la trobada amb l’amant, l’amic, l’amat, el conegut. El
fum arriba com un núvol esmicolat, els dits juguen amb les cigarretes
amb precisió, dins un gran rellotge de caixa circular es refugia el
temps. Segurament que per parlar d’economia hi ha que començar per
saber a quant està el café, quasi tant com el salari mínim.  Quan els
polítics parlen del café per tothom es refereixen a qualque d’aquestos
dels que veníem parlant?
Jaumejoan

Tweet