Arxiu de l'autor: Jaumejoan

Ahir vaig participar en la concentració mensual dels familiars de les víctimes de l’accident de metro de València que va causar 43 morts i 47 ferits, era la meva primera vegada. No vaig gosar aplaudir en cap moment, ni expressar … Continua llegint →

Dic açò perquè sovint el treball no és una festa, sinó quelcom més pròxim a l’esclavatge, a la submissió, a la pèrdua de dignitat. Fa uns anys llegia Lluís Racionero, el seu volum «Del paro al ocio» en concret, i … Continua llegint →

Escoltar la paraula deuria portar al càrrec a presentar immediatament la dimissió, com una mena d’automatisme de darrera generació: «-està vostè imputat. -Dimitesc». L’alcalde de la ciutat de Castelló de la Plana, imputat segons les darreres informacions periodístiques, crec haver … Continua llegint →

Percep als mitjans un ús freqüent, durant els darrers dies, de la paraula «Espanya» junt a la paraula «marca». La corrupció generalitzada, la imputació de la infanta preocupen a alguns prohoms  perquè afecta la «marca Espanya», llegim i escoltem a … Continua llegint →

Acabe de llegir aquest llibre d’en Josep Ramoneda (La izquierda necesaria. Contra el autoritarismo posdemocrático. RBA)  i no puc deixar de recomanar la seua lectura. Novament un pensador que posa al nostre abast un diagnòstic dels temps que vivim i … Continua llegint →

Tot llegint l’anunci de Bànkia al Levante-emv, pàgina 5,  un no pot menys que sentir-se molt, però que molt dolgut i decebut amb aquesta gent. Encapçalament «És el moment de donar corda entre tots».  Donar corda?, a què?, entre tots?, … Continua llegint →

Una aproximació imprescindible a l’anticatalanisme al País Valencià. El recorregut del volum ressenyat sobre el fenomen del blaverisme esdevé necessari per entendre on som, d’on venim políticament com a societat. El blaverisme, com a moviment complex, és seccionat i analitzat a bastament, … Continua llegint →

Avui llegia a l’arquitecte Rafael Rivera, al periòdic Levante, escrivia sota el títol «Hi ha d’altres falles»: «Més enllà de les tendes multiplicades sense control que privatitzen els carrers i les places fins allò més absurd». I unes hores més … Continua llegint →

Les tendes, l’equivalent en valencià que se m’acut per «la carpa»(ja sabeu: una falla, una «carpa»), ja no ens deixen veure les falles, o, caldria precisar, no les deixen veure als qui ho intenten, si encara gosen a fer-ho. És … Continua llegint →