Arxiu de l'autor: Jaumejoan

Miquel Lluc, el banquer de Sant Antoni, protagonitza aquesta proposta literària , dibuixant-se com un  home de posat immutable que imposarà la seua llei sense contemplacions amb la voluntat fèrria de bastir un immens edifici personal, que fa diners amb … Continua llegint →

Una vegada i una altra insistim en la guerra com a mecanisme de resolució dels conflictes. Les pretensions de les grans potències  d’intervenir militarment a Síria fan tanta pena com sempre i la fredor xinesa i russa provoquen una angoixa … Continua llegint →

A Meliana llegia una pancarta amb l’exposició següent «Els bous són cultura. Els bous són tradició», els accents són meus, vull dir allà no hi eren escrits, molt respectable no fer-ho, faltaria. Davant aquesta proclamació només em resta afegir que … Continua llegint →

La vista ha tornat enlluernada, la ment encara no ha assimilat tot allò que se li ha oferit. Féiem fa uns dies la maleta, preparàvem l’equipatge amb la il·lusió de qui va a descobrir nous espais i els tresors que … Continua llegint →

Els arguments que llegesc de l’alcalde de Gandia per canviar de lloc una escultura de n’Antoni Miró, commemorativa de la batalla d’Almansa, em porten a la memòria moments de canvi de noms a avingudes i carrers batejats amb el corònim … Continua llegint →

Aquests dies passats vam escoltar a membres del Partit Popular pròxims a en Rajoy dir que ja havia donat explicacions sobre el cas Bàrcenas, que no en calien més i bla, bla, bla. Van ser els mateixos dies que en … Continua llegint →

Observada la castellanització sense cap pudor a l’Aragó, en concret al Matarranya («Fuentespalda», «Monroyo»), també a Sant Rafel (fa mal allò de «San Rafael del Río»), un no pot deixar d’escriure-ho, ni tampoc de demanar justícia per la gent i … Continua llegint →

No és vulnerar drets humans condecorar combatents de la «División Azul»? Aquests van col·laborar amb Hitler, i aquest sí era nacional-socialista, sembla que alguns no se n’han assabentat.  Els estats jueu o l’alemany o les institucions europees, tan primmirades aquestes … Continua llegint →

Sí bonics, digueu-me «Comunidad», a poc a poc, «Co-mu-ni-dad», xiuxiuejant, aleshores em treuré el guant dret i després l’esquerre, i cabellera enrere us miraré fixament, llençaré una besada a l’aire tot prement els meus  carnosos llavis vermells. Digueu-me «Co-mu-ni-dad», i … Continua llegint →