D’ocultacions i evidències

Dic en algunes ocasions que les persones acaben desapareixent sota càrrecs, professions… Igual no es tracta exactament d'una desaparició, sinó d'una ocultació. El que som hi és, però resta amagat. Amagat amb més o menys comoditat.

Les evidències són: que és agost, fa moltíssima calor, la ciutat es buida en part, no hi sóc a cap platja, no hi veig la mar.

Les evidències són; que ocupe el meu temps lliure en lectures literàries i visionats cinematogràfics, que avui d'hora m'ature a escriure alguns pensaments trencant les rutines del primer àpat, en silenci, mentre el cos va mesurant les distàncies, degoteja l'escalfador d'aigua per la vàlvula de seguretat, malgrat tots els ajustaments perquè deixara de fer-ho.[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.