VIATGE ORGANITZAT

Hores i més hores d'autobús. Cues per pujar, baixar, entrar, eixir. Estranys companys, desconeguts. Espais travessats per autopistes de tres carrils, barrats pels peatges del mercat. Aturades per canviar l'aigua, per pegar un mosset. Els viatges organitzats són viatges d'horaris i rellotges, de temps mesurat per arribar, ser-hi, fins i tot per  recordar. Allò que poguera semblar més personal, privat, també és objecte de compravenda. Ens importa la imatge, aquell marc on poder-nos fer la fotografia, ja no el procés que havia "originat" aquell "decorat", procés difícil d'explicar i també d'entendre. Confonem sovint viatjar i desplaçar-se, confonem sovint ser i estar, estar amb visitar, tot demana contemplació, dedicació. Els nostres "viatges" són aproximacions i allunyaments, que acaben deixant fràgils petjades, en ocasions il·lustratives, en d'altres decebedores. El joc de la contemplació es barreja amb  el del joc de la comparació. Comparem per experiència, cerquem millorar resultats i aleshores hem de comparar. Hem vingut de viatge de plaer i els petits entrebancs al programat esdevénen terribles motius de divisió. Compartir un passeig, una conversa, una contemplació farà únics els moments i aquestos pagaran la pena per ells mateixos, no pel record "fals" que generaran les nostres imatges digitalitzades, és a dir manipulades: tot no és manipulació?, què ens està passant? No ho sabrem mai. Sospite, però, que fins i tot ens cansem de passejar-nos amb tot el gust de conéixer-nos i saber-nos tan bonics pels paisatges més bonics del món. La nostra sensació de benestar serà, al final, la de ciutadans acomodats i acomodaticis, la dels defensors dels bons costums i correctes maneres. Riure's d'un mateix és l'única manera de resistència?