Arxiu de l'autor: Jaumejoan

La senyora alcaldessa de la ciutat de València fa el seu discurs en francés puc llegir en castellà a la premsa del cap i casal. Per si algú pensava que no podria parlar altra llengua que la que parla, quan … Continua llegint →

A la primavera sempre m’arriben els dubtes. Quan estudiava volia deixar-me els estudis. Ara que treballe vull deixar-me la feina. Als temps dels enamoraments, sí jo també,  volia desenamorar-me. Si començava qualque cosa volia acabar-la. Igual que els camps s’omplien … Continua llegint →

Raúl ve a prendre café sovint. Café tallat, café amb llet, café amb llet descafeïnat de la màquina, café amb llet descafeïnat de sobret. Raúl de vegades demana el café i llegeix una estona el diari, o pren el café … Continua llegint →

No sé qui va més borratxo de poder si la jutgessa d’instrucció o els que fan negoci amb la corrupció. La jutgessa veu com la vida professional acaba amb la seua vida privada. Els corruptes fins i tot la utilitzaran … Continua llegint →

Feia la compra a primera hora al mercat de sant Mateu. Ja m’havia pres el café amb llet i la coqueta. Era a la parada de fruita i el venedor m’explicava coses sobre bactèries i microbis a  compte de la … Continua llegint →

El meu ofici. Josep Maria Espinàs. La campana. El seu ofici és el d’escriptor. El llibre un conjunt de textos on l’autor exposa els seus coneixements sobre l’escriptura. No és cap manual, ni cap recull de consells per als que … Continua llegint →

Esclata la vida davant teu i s’esmicolen les petites seguretats de cada dia. El fet de no saber qui se és pot acabar emportant-se als que te trobes pel camí. Així són les relacions personals, ahir érem tan amics, ens … Continua llegint →

Els darrers matins la feina se me fa insuportable. Només tinc ganes de què arribe l’hora per eixir al carrer i cercar el petit bar on dine regularment. Després em recolze un moment al llit per reprendre forces. Aqueixa migdiada … Continua llegint →

Després de la darrera anàlisi, amb pujada de colesterol detectada, el metge de capçalera em recomana de menjar peix, "millor blau xiquet" me va dir. "Preferible fer dieta que prendre píndoles", me faig la reflexió, "encara no sóc tan gran", … Continua llegint →

No sospitava avui que passaria algunes hores vora el Benicadell, entre oliveres, rucs, alguna carrasca, pins i construccions fent servir materials del país.  Això és Turballos, però també alguna cosa més. Segurament un esforç per viure d’una altra manera, més … Continua llegint →