Dubtes primaverals

A la primavera sempre m’arriben els dubtes. Quan estudiava volia deixar-me els estudis. Ara que treballe vull deixar-me la feina. Als temps dels enamoraments, sí jo també,  volia desenamorar-me. Si començava qualque cosa volia acabar-la. Igual que els camps s’omplien de flors tot jo m’omplia de dubtes. Deixava de fumar en encetar un paquet de cigarretes. Esmicolava la relació de propòsits un bon punt l’enllestia.  En el fons desitjava arribara l’estiu i ho cremara tot amb la seua calor infernal. Pur desfici, desig insatisfet.

Tweet