Impressions agres

Esclata la vida davant teu i s’esmicolen les petites seguretats de cada dia. El fet de no saber qui se és pot acabar emportant-se als que te trobes pel camí. Així són les relacions personals, ahir érem tan amics, ens vam lloar açò i allò i avui no ens hi podem ni veure. Constatar aquesta realitat fa mal. Constatar aquesta torna rosega els budells i no deixa dormir. Anar a treballar pot acabar esdevenint un infern quotidià i escoltar-te segons quines coses abocar-te a les contradiccions més insolubles. Allà estem perquè ens paguen i cal saber qui és l’amo del corral i de qui són les gallines. També potser hi han moments en què et criden a prendre partit i tu no vols, simplement no vols perquè no pots i el cos et demana anar i fer la teua. Per aquest camí arriba el dia en què et trobes tot sol i que les persones t’han abandonat. Aleshores perds el compte de les vegades que vas restar lliurat a les pròpies tempestes, al ritme percutiu de les onades. Aleshores dins els teus ulls te trobes tots els ulls que vas veure plorar, dins la teua gola totes les goles que no van saber deslliurar l’odi, el mateix que segurament tu t’empassaves. Tot plegat un fracàs. Un fracàs més de la comunicació humana.

Tweet