Substància

Després de la darrera anàlisi, amb pujada de colesterol detectada, el
metge de capçalera em recomana de menjar peix, "millor blau xiquet" me
va dir. "Preferible fer dieta que prendre píndoles", me faig la
reflexió, "encara no sóc tan gran", raone. Gent coneguda, i no tant,
m’adverteix: compte amb els formatges! Dit i fet, procure menjar, de
tant en tant, formatge del fresc i, amb esforç, ature el consum de
xocolata (la sòlida de sempre de la Vila), reduesc el consum de nous a
la meitat, me reconcilie amb els iogurts desnatats i, malgrat allò del
contundent  "la carn vol carn", me lliure a les tendres de pollastre i
peix. No en tinc ni idea lector, vull fer alguna cosa, tot prevenint
riscos cardíacs, que quede clar. Així les coses, un dissabte passe pel
super, el de les caixes amb cinta transportadora de la felicitat,
personal uniformat al seu servei gràcies, productes envasats
multicolors,  de tota marca i procedència, i compre una amanida
preparada amb l’intemporal nom "quatre estacions", aigua d’un brollador
llunyà de mineralització baixa (vaig a tirar la pedra), uns iogurts
d’aquells que deia, que, a més, afavoreixen la meua línia (desconec
quina de totes) i unes sardinetes (peix blau xiquet!). Mans a l’obra,
tractant de preparar alguna cosa semblant al dinar de referència de la
casa pairal, acabe menjant una font immensa de matèria verda, que em
reconcilia definitivament amb l’espècie vacuna, i les sardines a la
planxa, que vetlle com un Quixot al·lucinat, tot esperant l’olor
característica que no arriba. L’àpat, de tan lleuger i insubstanciós,
me fa arribar a la conclusió de què és igual que me pose a la boca el
peixet que la lletuga. Sí, per la forma reconeixes la tomata o la poma,
però has d’anar a la memòria per trobar qualsevol referència de sabor,
amb el vist-i-plau de la química, és clar. Si allò que masteguem
acabarà essent allò que som o serem, ara ho entenc tot. Si us interessa
el tema, i per acabar, a la pel·lícula "Fast food nation"expliquen
alguna cosa. Bon profit!

Tweet