Arxiu de l'autor: Jaumejoan

Entre la vall de les Alcusses i la dels Alforins, dalt la serra Grossa trobem les restes del poblat iber de la Bastida. Ara el paisatge treu els seus millors colors de primavera, des dels arbres fruiters, les vinyes fins … Continua llegint →

A la Llometa hi pot ser el paradís. Allà no importa el temps, el vent i la llum festegen els arbres, el silenci s’arrecera entre plantes,sobre un banc pots aturar-te i esperar. Feia tant de temps que no s’hi trobàvem … Continua llegint →

En certs moments m’arriba aqueixa idea d’aturar-me i començar de zero. Començar de zero, com si res hagués passat. Exercici de desmemòria i oblit que produeix monstres. Com a molt cal aturar-se i agafar aire per CONTINUAR. Som perquè hem … Continua llegint →

Cosimo decideix un bon dia viure als arbres. El baró rampant esdevé història d’històries, cant a l’aventura personal de qui decideix viure en el món de manera original i única, sense renunciar a ser ell mateix, sense renunciar a  l’harmonia … Continua llegint →

Triem un llibre. Ens reunim per xarrar del llibre. Així de senzill. Una tertúlia literària. Cadascú diu la seua sobre una lectura compartida, que prèviament ha proposat un dels seus membres. No és cap idea original, els clubs de lectura … Continua llegint →

Aquesta pel·lícula lluny d’un acaramelat tractament de la vellesa s’acosta a la situació de molts dels nostres majors que viuen desemparats, mig abandonats en residències horribles, amb una correcta  credibilitat. Dos germans amb llur pròpia vida organitzada s’han de fer … Continua llegint →

Inquisitio. Alfred Bosch. Columna. La novel·la d’en Gaietà Ripoll, l’última víctima mortal de la Inquisició, mort el 31 de juliol de 1826 a la plaça del Mercat de la ciutat de València a la forca. I també novel·la de la … Continua llegint →

L’exercici de la llibertat d’expressió continua a hores d’ara essent motiu de controversia i debat. Les maneres d’expressar-se han esdevingut diverses i els missatges també. A hores d’ara tenim al nostre abast unes quantes ferramentes per donar a conéixer pensaments … Continua llegint →

Tinc uns dies de vacances i les propostes diverses no deixen de ser una miqueta típiques i tòpiques. A mi només m’agradaria perdre’m per alguna ciutat europea, no massa gran, vagarejar pels seus carrers durant dies normals, laborals, sense trobar-me … Continua llegint →

Ho vaig rellegir al diari. Don Carlos Fabra demanant Catarsi al Partit Popular, un pla "renove" per als no guanyadors de les darreres eleccions estatals espanyoles. No entenc res. Allò de renovar-se o morir deu ser només per als perdedors, … Continua llegint →