Arxiu de l'autor: Jaumejoan

La cridòria dels ocells, el record de les paraules pronunciades la nit anterior, les presses i corredisses de la feina, el ressò de la lectura del llibre de les paraules i expressions, una conversa espiada al tren, el paisatge amb … Continua llegint →

Diuen que ara es ven més el llibre de butxaca, per això de la crisi. No sé què hi haurà de cert, però darrerament a més del butxaca estàndard et trobes amb formats més petits encara. Així la sèrie “expresso” … Continua llegint →

L’estol d’autoritats recorria el poble inaugurant els nous dipòsits per abocar la brossa, la trista deixalla quotidiana. En acabar xocolata i xurros per tothom deia el fullet anunciador. Alguns veïns aprofitaven per estrenar-los i llançaven en passar els concejals, amb … Continua llegint →

Sent més llum, menys cohets, sent més ocells, més claror. Una remor de vells problemes de tertúlia radiofònica fastigosa em despista un moment. Sent la necessitat d’un gran silenci, però no de mort, sinó de vida, per mirar profundament, per … Continua llegint →

Si ve l’onada gegant aviseu, si ve aqueixa que s’ho emporta tot el que amb passió formiguera hem anat bastint sobre la vella corfa del planeta, si guaita per les platges del país, si l’albireu des dels cims de les … Continua llegint →

Entrava a aquell taxi amb el meu valencià i el taxista em deixava fer. Les notícies parlaven del tall d’emissions de tv3. Camps retia a Luna de no parlar valencià i la sofisticada Consellera "portavoz" de un "Consejo" que es … Continua llegint →

Sí a la llibertat d’expressió, Sí a la unitat de la llengua que ens agermana, Sí a la convivència lingüística dels pobles de parla catalana, Sí a la democràcia, Sí a la transparència informativa, Sí a l’exigència de responsabilitats als … Continua llegint →

Ha passat el tercer congrés d’estudis de la comarca de l’Horta Nord. La veritat és que l’Horta encara està viva, no sé si molt o poc,  però  també segurament malalta, molt malalta. Som espectadors de la seua derrota, de la … Continua llegint →

Aquestos dies  està en boca de tothom la maniobra d’alguns funcionaris que fitxen i deixen la feina, que dic deixen, fitxen i continuen sense posar-se a la feina, o en fan d’altres  durant el temps que es suposa deurien dedicar … Continua llegint →

Com sempre,  del matrimoni vertader parlen els que més en saben: els sacerdots. I ara diuen els diaris, que diuen aquestos senyors de negre que el matrimoni, el civil, el de la competència, no és la unió entre una dona … Continua llegint →